Conte - La galleda foradada

Una vella xinesa portava cada dia dues grans galledes plenes d'aigua suspeses d'una vara que es carregava a les espatlles.

Una de les galledes estava foradada mentre que l'altra estava perfecta. Aquesta última arribava sempre plena d'aigua en acabar la llarga caminada des de la font fins a la casa, mentre que la galleda amb el forat arribava sempre mig buida.

Durant molt de temps la senyora arribava sempre a casa amb només una galleda i mitja d'aigua. Naturalment la galleda perfecte estava molt orgullosa del seu propi resultat, mentre que la pobra galleda esquerdada tenia vergonya del seu defecte, d'aconseguir fer només la meitat d'allò que hauria de fer.

Després de dos anys reflexionant sobre la seva pròpia i amarga derrota per ser defectuosa , la galleda va parlar amb la senyora durant el camí:

-"Tinc vergonya de mi mateixa, perquè aquesta esquerda que tinc em fa perdre la meitat de l'aigua durant el camí fins a casa teva. No t'ajudo gens,perquè no em retires ja?"

L'àvia va somriure i li va respondre :

-"Estimada, t'has fixat en quines flors tan boniques  hi ha només al teu costat del camí? Jo sempre he conegut el teu defecte i vaig fer una plantada  de flors al costat del camí per on tu passes i cada dia, quan tornem, tu les regues. Si tu no fossis tal com ets, jo mai no hauria tingut les meravelloses flors que adornen la taula de casa meva."