Documental: Redes - Neuronas espejo

http://www.rtve.es/alacarta/videos/redes/redes-mentes-conectadas-sin-brujeria/748264/

Frase del dia

Les coses més importants de la nostra vida no són extraordinàries o grandioses. Són els moments en què ens sentim tocats l'un per l'altre.
Jack Kornfield, budista.


Sobre la ressonància: Els éssers humans estem preparats per connectar, venim equipats amb les neurones mirall i això ens facilita enormement no només entendre sinó també poder experimentar el que sent una altra persona...  Ressonar amb els altres és aquest estat de profunda connexió amb l'altra persona, aquest deixar que tot l'ésser de l'altre es manifesti i trobi lloc en aquest espai relacional que li proporcionem. Seria un estat molt semblant al de l'empatia, però amb la diferència que nosaltres estem "en les seves sabates" però alhora en els nostres.

short story: creativity

I heard a great story recently -- I love telling it -- of a little girl who was in a drawing lesson. She was six and she was at the back, drawing, and the teacher said this little girl hardly ever paid attention, and in this drawing lesson she did. The teacher was fascinated and she went over to her and she said, "What are you drawing?" And the girl said, "I'm drawing a picture of God." And the teacher said, "But nobody knows what God looks like." And the girl said, "They will in a minute."

Ken Robinson

Frase del dia

¿No ha tenido amor?
Sí, he tenido amor y he tenido compañera. Un amor que ha sido el amor de mi vida... y una constante compañera: la soledad.


Jesus Lizano
http://www.lavanguardia.com/lacontra/20111128/54239438669/jesus-lizano-soy-anarquista-poetico-mi-mundo-no-es-de-este-reino.html

Anunci recomanat: Cocacola- razones para creer

Frase del dia: innovació

Tienes que besar muchas ranas para encontrar un príncipe, y un príncipe puede pagar muchas ranas

Art Frye. Inventor del Post-it

Pla d'empresa enfront de pla estratègic

És el mateix un pla estratègic que un pla d'empresa? De fet, el  business

plan és el primer pla estratègic d'una nova organització. Tanmateix, cal tenir en compte

que en el pla d'empresa tot està per definir, ja que no hi ha una història prèvia de la nova

organització. Lògicament, és inexistent.

Conseqüentment, la reacció esperada del mercat en la xifra de vendes, la reacció dels

competidors actuals i potencials, la planificació real de la posada en marxa, els recursos

necessaris, etc. presenten un major nivell de risc, ja que no hi ha antecedents.

D'altra banda, el pla estratègic parteix d'unes fortaleses i debilitats, contrastades per la

realitat, que formen la base, juntament amb les oportunitats de l'entorn competitiu, sobre

les quals s'edificarà l'estratègia futura. Una nova organització encara no té ni fortaleses

ni debilitats, i no tindria sentit donar-los el significat que se'ls dóna en un pla estratègic.

No obstant això, un bon pla d'empresa ha de reflectir les capacitats que caldrà tenir i les

debilitats que s'hauran d'atenuar per a aconseguir l'èxit.

Conte - La galleda foradada

Una vella xinesa portava cada dia dues grans galledes plenes d'aigua suspeses d'una vara que es carregava a les espatlles.

Una de les galledes estava foradada mentre que l'altra estava perfecta. Aquesta última arribava sempre plena d'aigua en acabar la llarga caminada des de la font fins a la casa, mentre que la galleda amb el forat arribava sempre mig buida.

Durant molt de temps la senyora arribava sempre a casa amb només una galleda i mitja d'aigua. Naturalment la galleda perfecte estava molt orgullosa del seu propi resultat, mentre que la pobra galleda esquerdada tenia vergonya del seu defecte, d'aconseguir fer només la meitat d'allò que hauria de fer.

Després de dos anys reflexionant sobre la seva pròpia i amarga derrota per ser defectuosa , la galleda va parlar amb la senyora durant el camí:

-"Tinc vergonya de mi mateixa, perquè aquesta esquerda que tinc em fa perdre la meitat de l'aigua durant el camí fins a casa teva. No t'ajudo gens,perquè no em retires ja?"

L'àvia va somriure i li va respondre :

-"Estimada, t'has fixat en quines flors tan boniques  hi ha només al teu costat del camí? Jo sempre he conegut el teu defecte i vaig fer una plantada  de flors al costat del camí per on tu passes i cada dia, quan tornem, tu les regues. Si tu no fossis tal com ets, jo mai no hauria tingut les meravelloses flors que adornen la taula de casa meva."

La Frase del dia

Perque la rectora és "magnífica senyora" i jo no sóc ni "Don"????

Pedro

Conte: els claus a la porta

Aquesta és la història d'un noiet que tenia molt mal caràcter.

Un dia el seu pare li va donar una bossa de claus i li va dir que cada vegada que perdés la paciència hauria de clavar un clau darrera una porta.

El primer dia, el noi va arribar a clavar fins a  37 claus. Les setmanes que van seguir, a mesura que  aprenia a controlar el seu geni, clavava cada vegada menys claus , tot descobrint que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta.

Finalment va arribar el dia en què va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d'informar el fet al seu pare, aquest li va suggerir que a partir d'ara retirés un clau per cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.

Els dies van passar i el jove va poder finalment anunciar al seu pare que ja no li quedaven més claus per retirar.

El  pare el va prendre de la mà, el va dur fins a la porta i li va dir:

-Has fet una gran feina, fill meu, però mira tots aquests forats que han quedat: aquesta porta mai més serà la mateixa que era."

Cada vegada que perdem la paciència, deixem cicatrius. Podem  ofendre algú i després retirar el que hem dit, però la cicatriu de la ferida perdurarà durant un temps, de vegades per sempre...

La frase del dia

Reina de Corazones: “En este país, tienes que correr todo lo que puedas para mantenerte en el mismo lugar. Si quieres ir a alguna parte, tienes que correr al menos el doble de rápido”

Alicia en el pais de las maravillas

Canvis en la forma d'expressar-se

Desde los años 70 hasta hoy se han producido algunos cambios en la forma de expresarse del personal.. Aquí van algunos detalles para que estéis al día. AYER HOY Somos ciento y la madre Overbooking Ir a descansar a un balneario Ir al Spa Engañabobos Demo Don José, ¿me manda al niño con el pedido? Delivery Trabajar bajo cuerda Contrato en Prácticas Gilipollez Expresión sacada de contexto Tarao Transgresor la tienda de saldos Outlet Ninguna tía me hace caso No encuentro mi target Vestirse con cualquier trapito Ser fashion Hacer la vida imposible en el trabajo Mobbing Comprar compulsivamente Shopping victim Peluquero Estilista Barrita de pan Baguette Estar traspuesto del viaje Tener jet-lag Vendedor Ejecutivo de cuentas Colgao Diferente Servilleta escrita Blackberry Robo indiscriminado de los políticos Déficit público Curandero / a Mentalista Tocarse las pelotas en el curro Estar en una teleconferencia Entre bambalinas Backstage 2+2 para ti = 3, para mí = 5 Sinergia Profe de gimnasia Personal trainer Caminar entre pedruscos, arbustos y matojos Trekking Nunca le gustó trabajar Meterse a político Me voy al bar a ver si ligo algo Me voy a chatear Reunión de cantamañanas Talk-show La calentura es mutua Funciona la química Viajar a cualquier lado como sea Turismo de aventura Franja de máxima audiencia Prime time Manipular a la opinión pública Fenómeno mediático No entiendo un pijo Hay que leer entre líneas Bragas y sostenes Lignerie Dame el mando de la tele Hacer zapping No ponen nada en la tele Telebasura Poner accesorios al coche Tunear Tercer Mundo Países Emergentes Cuantos más seamos menos pagaremos Joint Venture Despidos masivos Reestructuración Joderle la vida a los demás Libertad de expresión

Perquè algunes persones aconsegueixen tot el que es proposen, en canvi d'altres fracassen?

El talent o la sort són importants però no són suficients. Hi ha un altre element que separa als guanyadors dels perdedors: la manera d' enfocar-se.

-un guanyador diu: "m' he equivocat".

-un perdedor diu:" no ha estat culpa meva".

-un guanyador diu:"sóc bo però puc ser-ho més"

-un perdedor diu: "no sóc tan dolent com altres"

-un guanyador diu : "m' encantarà fer-ho"

-un perdedor diu: "no és assumpte meu"

-un guanyador escolta.

-un perdedor només espera el seu torn per poder parlar.

-un guanyador es responsabilitza dels seus actes.

-un perdedor culpa als altres dels seus problemes.

Dra.Nancy O'Connor - "Cóm créixer quan ja has crescut"

Conte - Límits?

Había dos niños que patinaban sobre una laguna congelada. Era una tarde nublada y fría, pero los niños jugaban sin preocupación, cuando de pronto, el hielo se reventó y uno de los niños cayo al agua. 

El otro niño viendo que su amiguito se ahogaba debajo del hielo, tomo una piedra y empezó a golpear con todas sus fuerzas hasta que logro quebrarlo y así salvar a su amigo.

Cuando llegaron los bomberos y vieron lo que había sucedido, se preguntaron: ¿Cómo lo hizo? El hielo esta muy grueso, es imposible que lo haya podido quebrarlo, con esa piedra y sus manos tan pequeñas!!!! 

En ese instante apareció un anciano y dijo: "Yo se como lo hizo".¿Cómo?... Le preguntaron al anciano y el contesto: "No había nadie a su alrededor para decirle que no podía hacerlo"




Reflexió:

M’agrada posar en el blog aquelles curiositats que trobo, són la meva memòria i algunes de les meves inquietuds. Per això les fonts són sempre molt diverses i les temàtiques molt variades sense seguir una lògica ni un sentit...  

Els contes sempre tenen una mica de màgia, un toc de tendresa, un record d’infantesa i un missatge ocult que a tot nen li agrada desxifrar....una manera divertida i simple d’enviar missatges i de fer treballar les neurones.

He estat molta estona pensant el títol del conte que m’han passat  al final he deixat el títol que m’han passat, un clar resum del missatge del conte. Tot i que sempre que torni a llegir aquest conte recordaré l’essència dels contes: no és tan important el que s’explica com la manera i el mateix fet d’explicar... i sense cap mena de dubte l’arribada d’aquest conte ha estat... si més no especial. 

Conte - el valor de la actitud positiva

Cuentan que un rey tenía un consejero que siempre, ante circunstancias adversas, decía: “¿¡Qué bueno, qué bueno, qué bueno!”. Un día de cacería, el rey se cortó un dedo del pie. Ante esto, el consejero exclamó: “¡Qué bueno, qué bueno, qué bueno!”. El rey, cansado de esta actitud, no soportó más la rabia y lo despidió. El consejero respondió diciendo: “¡Qué bueno, qué bueno, qué bueno!”. En otra oportunidad, cuando el rey cazaba, fue capturado por una tribu indígena que quería sacrificarlo ante su dios. Cuando lo preparaban para el sacrificio, vieron que le faltaba un dedo del pie y, tras decidir que no era apropiado para su dios, lo dejaron en libertad. El rey por fin entendía las palabras de su consejero “¡Qué bueno que hubiera perdido un dedo del pie! De lo contrario, estaría muerto”. El rey mandó llamar a palacio al consejero y le agradeció. Pero le preguntó por qué había dicho “¡Qué bueno, qué bueno, qué bueno!” cuando fue despedido. El consejero respondió: “Si no me hubieras despedido, yo habría estado cazando contigo aquel día. A ti los indígenas te habrían rechazado y me hubieran sacrificado a mí. ¡Qué bueno, que bueno, qué bueno que me despediste!”

¡Enfrenta los problemas con positividad! Verás que de esta forma aumentarán tus posibilidades de hacer frente a las dificultades y resolverlas con éxito


La vida es un aprendizaje permanente. En el colegio y la universidad, primero nos daban la lección y, luego, los problemas para resolver. En la vida real es al revés. Primero nos llegan problemas para resolver y, luego, debemos deducir la lección.

Obrint-se a la innovacio (I)

1. La diferència entre idea i innovació: d'idees en podem tenir moltes, però que -en termes de mercat- tinguin èxit comercial o -en termes de societat- siguin acceptades i utilitzades no tantes. Heu posat molts exemples d'innovacions, idees que arriben al mercat. I no gaires d'idees que no tenen èxit, perquè segurament ni les hem visualitzat. Qui no recorda la consulta del tramvia per la Diagonal a BCN? Segurament era una bona idea ajuntar les dues línies de tramvia, però per B o per C no va ser acceptada per la societat.

2. La innovació és convertir idees en valor per a algú i benefici per a algú altre. I té diferents punts de vista. El de la persona emprenedora, com podríeu ser vosaltres i com estudiareu a les altres píndoles, però també el de la gestió de la innovació. Una organització ha de gestionar la seva innovació perquè l'entorn canvia ràpidament i l'organització s'ha d'adaptar. L'SGAE és un exemple d'organització que no s'ha sabur adaptar, i ha buscat en el monopoli artificial el seu model de negoci.

3. Gestionar la innovació com veurem vol dir analitzar diferents fonts d'innovació, generar idees, valorar-les, convertir les que encaixin amb la nostra estratègia en projectes d'innovació i finalment en nous productes o processos o maneres de treballar.

4. Tot això és un procés d'innnovació, que pot ser més o menys lineal. Però també hi ha el sistema d'innovació de les organitzacions que hem vist amb els vostres exemples del debat. La cultura, el lideratge, les aliances, els processos, els perfils de les persones... Veurem com aquest sistema pot ser més obert o més tancat quan parlem d'innovació oberta.

Curiositat: el palet més rendible del món

Chupa Chups va revolucionar la confiteria als anys cinquanta. Avui ven a cent seixanta països.

El món necessitava una llaminadura "que fos com menjar un caramel amb forquilla". Lluny de les maneres a la taula, aquesta era la idea que rondava els pensaments del visionari Enric Bernat a mitjan anys cinquanta, quan regentava una confiteria a Barcelona i, en comptes de preguntar-se per què els nens es treien els caramels de la boca per veure com es desfeien, va optar per crear una cosa que els ajudés en aquesta tasca.

Tot i així, la idea d'afegir un palet al caramel no va ser seva, sinó d'una empresa asturiana que venia a les fires una llaminadura que, perquè no taqués els dits, portava incrustada una vareta artesana. La genialitat de Bernat va ser veure en aquest producte desconegut un diamant en brut, l'únic que hi faltava era dotar-lo d'una imatge trencadora i aconseguir posicionar-lo com una cosa totalment diferent en el món dels caramels.

El temps va donar la raó a l'empresari barceloní i, cinquanta anys després d'haver fundat Chupa Chups, el 1958, el caramel rodó i el seu palet es venen a més de cent seixanta països i està pràcticament a l'altura de Halls, la principal empresa de llaminadures amb sucre del món.

Però perquè un caramel canviés la manera d'entendre les llaminadures, Bernat va

idear un mètode de distribució revolucionari, al costat d'una imatge que conqueriria

el públic espanyol i acabaria fent la volta al món. La màgia del popular caramel –que durant els dos primers anys es va batejar com a Gol, nom que es va canviar per Chups i finalment pel nom definitiu– se centrava en els suports on s'ordenaven els confits a les vitrines de qualsevol botiga de llaminadures, que comportava un revolucionari mètode de distribució i venda.

Mentre que a qualsevol confiteria els caramels s'emmagatzemaven en asèptics gerros de vidre que fulminaven qualsevol tipus d'imatge de marca, Chupa Chups argumentava "la clau de l'èxit" en el fet de mostrar molt més que centenars de caramels amuntegats en recipients transparents.

L'estand on s'allotjava el producte tenia una forma colorista que trencava amb la

imatge típica, molt atractiva a la vista i que aconseguia que Chupa Chups resplendís davant de qualsevol producte. A més, el preu rodó d'una pesseta, una cosa elevada per a l'època, dotava el producte d'un halo de luxe que no va trigar a seduir el consumidor de llaminadures.

El suport era molt més que una imatge, ja que va permetre que la companyia de Bernat canviés les rígides formes de distribució en portar els estands i els caramels

directament a les botigues i cobrar-los al moment, després de mostrar com milloraven la imatge del local.

Però per a poder conquerir les confiteries del nostre país i poder saltar a l'estranger

va ser necessària una forta promoció, que va assolir la màxima esplendor quan el

popular detectiu televisiu Kojak i els astronautes russos de l'estació MIR van degustar el caramel davant de les càmeres. A més, la marca va saber tractar amb molta cura qualsevol detall, com ara distribuir el producte en automòbils Seat 600 decorats amb el logo de la marca, que, per cert, des de l'any 1970 va incorporar un disseny de l'aclamat Salvador Dalí.

Una campanya d'imatge que continua avui en dia amb personatges i patrocinis com el de Jorge Lorenzo i el mundial de motociclisme, que reafirma una promoció centrada a captar qualsevol públic, de nens a adults, passant per adolescents.

El 2006, el gegant empresarial –heretat pel fill del fundador, Xavier Bernat– va ser

venut al distribuïdor de llaminadures italià Perfetti. En aquell moment, la companyia

facturava 250 milions d'euros.

Luis Garrido. El Mundo (22/06/2008).

Humor: Dilbert

Frase del dia

El brillante Sir George Bernard Shaw escribió esta breve frase, llena de sabiduría.
Shaw es la única persona que ha ganado un Premio Nobel (literatura, 1925) y también un Oscar (en la categoría de mejor guión), por "My Fair Lady", basada en su obra Pigmalión.
"Los políticos y los pañales se han de cambiar a menudo...
y por los mismos motivos."
¡¡¡Que capacidad de síntesis!!!

Anunci recomanat: Top model massage therapist, rough job!!!

Conceptes bàsics (IV) - L’estudi de l’empresa des del pensament estratègic

L’estudi de l’empresa des del pensament estratègic

1.    El pensament estratègic racional: cerca desenvolupar teories normatives per a determinar estratègies adequades. Assumeix que la direcció de l’empresa és analítica i racional i que es pot planificar de manera comprensiva.

a.    L’escola de disseny: considera l’estratègia com un procés d’encaix DAFO

b.    L’escola de pla planificació, concep la formulació d’estratègies com un procés detallat format.

c.    L’escola del posicionament, l’elecció genèrica de quina ha de ser l’estratègia de l’empresa en determinats contextos.

2.    Aproximacions centrades en els processos estratègics. D’índole eminentment descriptiva, per tal com s’ocupa de mostrar com i per què sorgeixen i es desenvolupen les estratègies en l’empresa.

a.    L’escola empresarial, la base de l’estratègia és la intuïció

b.    L’escola cognitiva, vincula l’estratègia amb un procés visionari del líder, però tracta d’aprofundir en els processos mentals de raonament

c.    L’escola de l’aprenentatge: les estratègies han d’emergir a poc a poc a mesura que l’organització s’adapta o aprèn

d.    L’escola del poder: el procés de formació d’estratègies com un procés de poder

e.    L’escola cultura: cultura organitzativa

f.     L’escola de l’entorn: el procés de formulació de l’estratègia tendeix a reduir-se a una espècie de fet extern més que a un procés intern.

g.    El pensament integrador: agrupant els elements i comportaments de les organitzacions en diferents etapes seqüenciats en el temps mitjançant models de cicle de vida.

Frase de la nit

El hombre razonable se adapta al mundo; el irrazonable persiste en intentar adaptar el
mundo a él... Por consiguiente todo progreso depende del hombre irrazonable


George Bernard Shaw

Conte: el maestro budista

Había una vez un gran maestro budista que vivía con sus discípulos en un convento del Tíbet.

Uno se sus discípulos le tenía una gran envidia por su majestad e inteligencia, pero no encontraba la manera de hacer que su maestro cayera o se equivocara. Un buen día, en el jardín, vio como su maestro se aproximaba y cogió a un pequeño pajarito y pensó: voy a ocultar este pajarito en mi mano y voy a hacerle 2 preguntas a mi maestro para que se equivoque. La primera, ¿qué tengo en mi mano?, si la responde bien le preguntaré si está vivo o muerto. Si me dice muerto simplemente lo soltaré vivo, y si me dice vivo, lo estrujaré con mis manos y se lo mostraré muerto.

En efecto, el maestro se aproximó y el discípulo le preguntó: Maestro, ¿puedes adivinar qué tengo oculto en mis manos? El maestro que era un hombre verdaderamente sabio, se quedó pensando un rato y le respondió: Un pajarito. El discípulo entonces le pregunto: ¿y puedes decirme si está vivo o muerto? a lo que el maestro respondió: LA SOLUCIÓN ESTÁ EN TUS MANOS....

Moraleja...
Como el sabio del cuento no debemos esperar a que otros nos den la solución, ésta está en nuestras manos.

Frase del dia

No son los más fuertes ni los más inteligentes los que sobreviven, sino los que mejor se adaptan al medio
Charles Darwin

Conceptes bàsics (III) - Estudi de l’empresa des de la teoria de l’organització

Estudi de l’empresa des de la teoria de l’organització

L’organització és entesa com un sistema racional (orientada cap a finalitats determinades) o natural (una col·lectivitat de persones que comparteixen un interès comú per la supervivència del sistema), obert (en interacció amb l’entorn) o tancat (aïllada de l’entorn). Les diferents combinacions donen;

1.    Models de sistemes racionals tancats:

a.    L’administració científica del treball (Taylor)L’administració científica sorgeix després de la Revolució Industrial en un context caracteritzat per la necessitat d’incrementar la productivitat i de resoldre l’escassetat de mà d’obra qualificada.

b.    L’escola de procés administratiu(Fayol): coetània a Taylor, mentre que T. Es mou en l’àmbit de l’organització del treball dels empleats de base, Fayol caracteritza l’essència del treball dels quadres de comandament. Formula un conjunt de catorze principis generals d’administració http://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_de_Administraci%C3%B3n_General_e_Industrial

c.    L’escola burocràcita de Weber, configura una estructura organitzativa altament formalitzada, idònia per a grans organitzacions que requereixen l’eficiència en l’execució de tasques rutinàries i que com a contrapartida estiguin disposades a sacrificar la flexibilitat.

2.    Models de sistemes naturals tancats: centren l’atenció en els aspectes de comportament dels individus i dels grups en les organitzacions.   

a.    L’escola de les relacions humanes: entenia que s’havien de considerar els factors relacionats amb les motivacions humanes.

b.    La teoria dels sistemes cooperatius. La tesi central de Barnard es basa en la distinció entre sistemes conflictius (els individus tenen objectius que no son conjuntament consistents) i sistemes cooperatius (els individus actuen racionalment per assolir un objectiu comú)

3.    Models de sistemes racionals oberts. Davant la concepció de l’empresa com a sistema tancat en què l’entorn era ignorat, es destaca a partir d’aquest moment la immersió de l’empresa en un context exterior del qual no es pot prescindir per estudiar-la.

a.    L’escola del comportament o dels sistemes socials, es proposa estudiar els factors psicosociològics i de decisió, les interdependències dels quals interpreten el comportament dels individus i faciliten l’ajustament de les activitats de l’empresa als objectius particulars.

b.    La teoria de sistemes, constitueix una escola d’integració.

c.    L’enfocament contingent, és una concreció de la teoria general de sistemes que es basa en la consideració de les possibles condicions o contingències de l’entorn per establir els dissenys estructurals o les accions directives més adequades per a cada cas particular.

4.    Models de sistemes naturals oberts. Aquests models incideixen de manera especial en la importància que té l’entorn en la determinació de l’estructura, el comportament i els canvis en la vida de les organitzacions.

a.    L’ecologia de les poblacions. Des d’aquesta perspectiva es manté que els factors ambientals condicionen les característiques de les organitzacions que millor s’adapten a l’entorn.

b.    La teoria de la dependència de recursos, les organitzacions s’han d’estudiar en relació amb la resta de les entitats amb què competeixen i comparteixen els recursos escassos

c.    L’escola institucional. Com un tot imposa concebre la varietat de les organitzacions, la possibilitat real que si més no algunes organitzacions portin vida pròpia al marge de qui les controla, l’èmfasi en l’entorn.

d.    L’aprenentatge organitzatiu, parteix de la idea que les accions de les persones sovint precedeixen, més que segueixen, els objectius.

Conceptes bàsics (II) - Estudi de l'empresa des de l'economia

Estudi de l’empresa des de l’economia

Les aportacions de la teoria econòmica es basen en la idea que la teoria no solament ha de proporcionar normes sobre com es poden assignar els recursos de manera eficient dins de les empreses, sinó que, així mateix, ha de justificar l’existència de les empreses i d’altres formes organizativocontractuals alternatives del mercat.

1.    El model neoclàssic.  Segons el qual l’empresa actua com una caixa negra i es descriu a partir de la funció producció. L’únic objectiu de l’empresa és la maximització del benefici. L’empresa actua com un ens individual, en un món caracteritzat pel coneixement perfecte de tots els aspectes rellevants per a prendre decisions. És per això que la preocupació tradicional ha estat estudiar la teoria de l’oferta i la demanda, l’anàlisis de l’equilibri, el model de competència perfecte i la formació de monopolis i oligopolis. http://es.wikipedia.org/wiki/Modelo_neocl%C3%A1sico

2.    L’economia industrial. S’ocupa de l’anàlisi de l’estructura i el comportament dels mercats i de les empreses que interaccionen en el si d’aquests mercats. La finalitat de l’anàlisi és determinar el grau d’eficiència social assolit pels diferents tipus de mercat. http://www.zonaeconomica.com/enfoques-teoria-economica/organizacion-industrial

3.    Les teories directives o gerencials. S’engloben    les que revisen l’apartat dels objectius empresarials a partir del supòsit que hi ha separació entre les figures de la direcció i la propietat de l’empresa.

4.    La nova economia institucional.  Estudia l’empresa com a alternativa al mercat. Les teories més representatives:

4.1. La teoria dels costos de transacció: emfatitza la importància dels costos derivats de les transaccions econòmiques per comparar l’eficiència relativa amb què operen diverses institucions econòmiques i explicar la prevalença de les unes sobre les altres en termes de costos de transacció en contextos determinats. La transacció es defineix com la “transferència de béns o serveis entre unitats tecnològicament separables”. Les empreses existeixen perquè els mercats no funcionen bé a causa dels costos derivats de la seva utilització, els costos de transacció:

4.1.1.   Costos d’informació: valor dels recursos consumits en la identificació i contacte de les parts

4.1.2.   Costos de negociació: valor dels recursos consumits en la redacció de clàusules i condicions de contracte

4.1.3.   Costos de garantia:

4.2. La teoria de l’agència: analitza el problema del control del comportament derivat d’una relació contractual en què una persona o més (la principal) encomanen a una altra persona (l’agent) que faci un servei en profit seu que implica delegar alguna autoritat a l’agent i que es du a terme en condicions d’assimetria d’informació i conflicte d’objectius entre tots dos. Relació d’agència. Els dos components bàsics d’aquesta teoria i que tenen l’origen en l’assimetria d’informació que dóna lloc a comportaments oportunistes, són el conflicte d’objectius i la incertesa. Les parts han de posar un recursos per evitar aquests comportament, i provoquen uns costos:

4.2.1.   Costos de supervisió: del principal per observar i avaluar el comportament de l’agent

4.2.2.   Costos de garantia: paga l’agent per garantir al principal que no actuarà en perjudici seu

4.2.3.   Costos de pèrdua residual.

4.3. La teoria dels drets de propietat o dels contractes incomplerts: es preocupa per la manera en què diferents estructures assignen drets de propietat per resoldre els problemes que sorgeixen quan els contractes són incomplerts. Els contractes son incomplerts perquè és molt difícil anticipar totes les contingències que poden afectar una transacció. Aquest enfocament se centra en l’idea que el que s’intercanvia en les transaccions són drets de propietats sobre els béns i que els drets s’assignen a les persones que poden afectar el bé o una part del bé en major mesura.