divendres, 25 de novembre del 2011

Conte: els claus a la porta

Aquesta és la història d'un noiet que tenia molt mal caràcter.
Un dia el seu pare li va donar una bossa de claus i li va dir que cada vegada que perdés la paciència hauria de clavar un clau darrera una porta.
El primer dia, el noi va arribar a clavar fins a  37 claus. Les setmanes que van seguir, a mesura que  aprenia a controlar el seu geni, clavava cada vegada menys claus , tot descobrint que era més fàcil controlar el seu geni que clavar claus darrera la porta.

Finalment va arribar el dia en què va poder controlar el seu caràcter durant tot el dia. Després d'informar el fet al seu pare, aquest li va suggerir que a partir d'ara retirés un clau per cada dia que aconseguís controlar el seu caràcter.
Els dies van passar i el jove va poder finalment anunciar al seu pare que ja no li quedaven més claus per retirar.
El  pare el va prendre de la mà, el va dur fins a la porta i li va dir:

-Has fet una gran feina, fill meu, però mira tots aquests forats que han quedat: aquesta porta mai més serà la mateixa que era."

Cada vegada que perdem la paciència, deixem cicatrius. Podem  ofendre algú i després retirar el que hem dit, però la cicatriu de la ferida perdurarà durant un temps, de vegades per sempre...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada