Invertim en l’autoconeixement menys d’un 10
per cent del temps disponible. La conseqüència d’aquest endormiscament cognitiu
i emocional és l’automatització. Si ens centrem exclusivament en les motivacions
externes i oblidem les internes, el nostre veritable ésser sempre estarà a l’ombra
de l’ego.
Avançar feliç cap a la meta: el plaer sorgeix
mentre camines. És el gerundi el que et mou, el present que es va succeint, i
no pas el futur que t’arrossega.
Esculpir la pròpia estatua: la idea que tenim
d’aprenentatge implica “afegir” algun tipus de coneixement, més que eliminar
i/o depurar el que ja posseïm. Què sobra a la ment? Que hem de llençar a la paperera
de reciclatge?
El camí del savis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada