Els deixebles no paraven de repetir al Mestre que les seves ensenyances eren molt difícils d’aplicar a la vida diària, i que veien impossible arribar algun dia a ser tan savis com ell. Un dia, el Mestre els va portar al peu d’una muntanya.
―Veieu aquesta muntanya?…
―Sí ―van respondre els deixebles a l’uníson.
―Bé, doncs arribarem al cim d’un salt.
―Però això no és possible, Mestre… ―va dir un deixeble, confós.
―Ah, no? I com, si no, podríem arribar fins a dalt de la muntanya?
―Evidentment, pas a pas ―va respondre un altre.
―Fem-ho, doncs.
Al cap de dues hores, van arribar al cim.
―Teníeu raó!… Pas a pas hem arribat fins a dalt d’aquesta muntanya. No sé com se m’ha acudit pensar que podríem arribar-hi fent un salt…
Els deixebles, avergonyits, van comprendre llavors el que el Mestre havia volgut dir. Mai més van perdre el temps lamentant-se pels obstacles del camí ni queixant-se de com de lluny era el final. Van comprendre que pas a pas s’arriba a qualsevol lloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada