Conte - Els castells de sorra

A la platja, un pare observava que el seu fill semblava molest per alguna cosa, així que li va preguntar amb afecte:
- Fill, va tot bé?
- No! He volgut  fer un castell de sorra i el mar me l' ha tombat. - Va explicar iradament mentre assenyalava a un punt inexacte de la platja.
-Però fill, no passa res. En farem un altre.-va dir el pare.
-No vull. Segur que se'm torna a trencar!-va dir el nen.
Davant això, el pare es va aixecar somrient i va dir:
- Vine, fill. T‘ ensenyaré una cosa.

Es van apropar a la vora de l'aigua i amb una galleda el pare va  començar a construir un nou castell, que va ser destruït per una onada  poc temps després. El nen mirava seriós encara que amagant un petit somriure.

Sense dir una paraula el seu pare va tornar a fer un altre castell i en aquesta ocasió va afegir una fossa al voltant de la qual queia l'aigua de les onades. Malgrat el ràpid esforç, l'aigua desbordava i  el castell s'ensorrava de nou.

El fill no va trigar a entrar en el joc i ja eren quatre les mans que cavaven ràpidament la fossa abans que arribés la següent onada. Rient i jugant al final s'havien oblidat dels castells trencats i simplement competien contra el mar.



A la vida s'ha de saber perdre però sense oblidar com es guanya: lluitant.