Chupa Chups va revolucionar la confiteria als anys
cinquanta. Avui ven a cent seixanta països.
El món necessitava una llaminadura "que fos com menjar
un caramel amb forquilla". Lluny de les maneres a la taula, aquesta era la
idea que rondava els pensaments del visionari Enric Bernat a mitjan anys
cinquanta, quan regentava una confiteria a Barcelona i, en comptes de
preguntar-se per què els nens es treien els caramels de la boca per veure com
es desfeien, va optar per crear una cosa que els ajudés en aquesta tasca.
Tot i així, la idea d'afegir un palet al caramel no va ser
seva, sinó d'una empresa asturiana que venia a les fires una llaminadura que,
perquè no taqués els dits, portava incrustada una vareta artesana. La
genialitat de Bernat va ser veure en aquest producte desconegut un diamant en
brut, l'únic que hi faltava era dotar-lo d'una imatge trencadora i aconseguir
posicionar-lo com una cosa totalment diferent en el món dels caramels.
El temps va donar la raó a l'empresari barceloní i,
cinquanta anys després d'haver fundat Chupa Chups, el 1958, el caramel rodó i
el seu palet es venen a més de cent seixanta països i està pràcticament a
l'altura de Halls, la principal empresa de llaminadures amb sucre del món.
Però perquè un caramel canviés la manera d'entendre les
llaminadures, Bernat va
idear un mètode de distribució revolucionari, al costat
d'una imatge que conqueriria
el públic espanyol i acabaria fent la volta al món. La màgia
del popular caramel –que durant els dos primers anys es va batejar com a Gol,
nom que es va canviar per Chups i finalment pel nom definitiu– se centrava en
els suports on s'ordenaven els confits a les vitrines de qualsevol botiga de
llaminadures, que comportava un revolucionari mètode de distribució i venda.
Mentre que a qualsevol confiteria els caramels
s'emmagatzemaven en asèptics gerros de vidre que fulminaven qualsevol tipus
d'imatge de marca, Chupa Chups argumentava "la clau de l'èxit" en el
fet de mostrar molt més que centenars de caramels amuntegats en recipients
transparents.
L'estand on s'allotjava el producte tenia una forma
colorista que trencava amb la
imatge típica, molt atractiva a la vista i que aconseguia
que Chupa Chups resplendís davant de qualsevol producte. A més, el preu rodó
d'una pesseta, una cosa elevada per a l'època, dotava el producte d'un halo de
luxe que no va trigar a seduir el consumidor de llaminadures.
El suport era molt més que una imatge, ja que va permetre
que la companyia de Bernat canviés les rígides formes de distribució en portar
els estands i els caramels
directament a les botigues i cobrar-los al moment, després
de mostrar com milloraven la imatge del local.
Però per a poder conquerir les confiteries del nostre país i
poder saltar a l'estranger
va ser necessària una forta promoció, que va assolir la
màxima esplendor quan el
popular detectiu televisiu Kojak i els astronautes russos de
l'estació MIR van degustar el caramel davant de les càmeres. A més, la marca va
saber tractar amb molta cura qualsevol detall, com ara distribuir el producte
en automòbils Seat 600 decorats amb el logo de la marca, que, per cert, des de
l'any 1970 va incorporar un disseny de l'aclamat Salvador Dalí.
Una campanya d'imatge que continua avui en dia amb
personatges i patrocinis com el de Jorge Lorenzo i el mundial de motociclisme,
que reafirma una promoció centrada a captar qualsevol públic, de nens a adults,
passant per adolescents.
El 2006, el gegant empresarial –heretat pel fill del fundador,
Xavier Bernat– va ser
venut al distribuïdor de llaminadures italià Perfetti. En
aquell moment, la companyia
facturava 250 milions d'euros.
Luis Garrido. El Mundo (22/06/2008).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada