Que es un MOOC?

Mites de l'emprenedor

MITES SOBRE LA CAPACITAT d'EMPRENDRE

Mite 1: "Els diners són l'ingredient més important a l'hora crear una empresa."

Realitat: Si es tenen els altres ingredients, és a dir, idees, oportunitats de negocis, i emprenedors, els diners arribaran.

Mite 2: "Per a crear una empresa d'èxit cal tenir la sort de topar-se amb una gran idea."

Realitat: Poques empreses d'èxit han sorgit realment per un cop de sort,

una coincidència o una casualitat.

Mite 3: "S'ha de passar per la universitat molts anys per tal de poder comprendre com funciona una empresa."

Realitat: Encara que la formació universitària és molt important, la universitat

no és l'únic camí.

Mite 4: "Primer cal treballar per compte d'altri, conèixer bé un negoci i llavors crear  la teva pròpia empresa a partir dels propis coneixements en aquest àrea."

Realitat: Que aquest sigui l'origen de moltes empreses, no vol dir que sigui l'únic camí.

Mite5: "És impossible convertir-se en empresari sense la comprensió i el suport dels que t'envolten."

Realitat: Mentre algunes xarxes personals de l'emprenedor faciliten la posada en marxa de la nova empresa, no sempre afavoreixen la iniciativa emprenedora.

MITES SOBRE L'EMPRENEDOR

Mite 1: "L'emprenedor neix, no es fa."

Realitat: Un emprenedor pot tenir certa intel·ligència innata, però convertir-s'hi només passa gràcies a l'acumulació d'habilitats, experiències i contactes per un període de temps que pot arribar a ser de deu anys.

Mite2: "L'emprenedor és un temerari."

Realitat: Els emprenedors d'èxit calculen molt bé els riscos que assumeixen.

Mite3: "L'emprenedor és un "llop solitari"; no pot treballar en equip."

Realitat: Els emprenedors d'èxit construeixen grans equips i relacions efectives per a treballar amb altres persones.

Mite4: "L'emprenedor és un egoista. L'únic que busca és el propi benefici, guanyar com més diners millor."

Realitat: Els grans emprenedors construeixen una organització que és capaç d'ocupar diverses persones i proporcionar riquesa a moltes més.

Mite5: "L'emprenedor busca el control i el poder sobre els altres."

Realitat: Els emprenedors d'èxit, més que pel poder, estan guiats per la cerca de responsabilitats, èxits i resultats.

Mite 6: "L'emprenedor treballa més temps i més intensament que el gerent d'una gran empresa; pateix molt d'estrès i la seva salut en paga les conseqüències."

Realitat: No existeix una clara evidència sobre el fet que el temps i l'estrès que genera ser emprenedor sigui superior al que se suporta en una ocupació per compte d'altri.

MITES SOBRE LA CREACIÓ D'EMPRESES

Mite 1: "Crear una empresa és molt més arriscat que treballar com a empleat."

Realitat: Ja no és tan segur treballar com a empleat.

Mite2: "Una empresa és una cosa molt complexa. "

Realitat: Les infinites possibilitats d'empreses que hi ha, fa que el grau de dificultat en parlar d'una empresa variï enormement.

Mite3: "Crear una empresa és car i generalment acaba en fracàs."

Realitat: Els negocis fallen, però no l'emprenedor.

Mite4: "Posar en marxa una empresa és encara més difícil que crear-la."

Realitat: La part més fàcil és iniciar el negoci; el desafiament consisteix a sobreviure, sostenir i fer créixer una empresa.

Conte - El peix que no va voler evolucionar

Sobreviure en un món on els canvis es produeixen de manera ràpida i contínua requereix
una forta determinació per a evolucionar, per a adaptar-se a les noves situacions i així
progressar.


Hi havia una estranya agitació a la zona de les grans maresmes. Tots els animals aquàtics
tenien una assemblea convocada per la tortuga. Encara que el nivell de les aigües era
suficient, en els últims anys havia baixat i això va inquietar el vell rèptil. És per això que
va convocar la comunitat d'animals del veïnat per a traslladar-los les seves conclusions:
"Amics, m'imagino que us haureu fixat que cada vegada hi ha menys aigua. Sé que encara
no sembla gens seriós, però he vist aquest mateix procés anteriorment en altres zones de
la Terra, i us vaticino que s'aproximen segles de dura sequera." Davant d'aquestes paraules
es va organitzar un gran enrenou. Tots havien percebut un suau i continuat descens del
cabal de les maresmes, però ningú no creia que pogués ser tan greu. "Per què ens deu
haver convocat si hi ha aigua de sobres?, es preguntaven els uns als altres".

La tortuga centenària va donar resposta a la inquietud que havia desvetllat:

"Us he convocat perquè afortunadament encara hi som a temps, i podrem superar això
sense problemes si comencem a actuar des d'avui mateix. Perquè sobrevisquin les nostres
espècies hem d'evolucionar."
Tots van quedar estupefactes. Mai no s'havien plantejat una cosa així, i van començar a
preguntar-se com ho haurien de fer.

"Cada dia, estarem uns minuts fora de l'aigua, el que no pugui que comenci només alguns
segons, i a poc a poc que els vagi ampliant. Hem de fer-ho una vegada i una altra vegada,
i ensenyar-ho a les generacions venidores, perquè cada espècie evolucioni amb temps, i
així aconseguir que tots puguem mantenir-nos en un entorn sense maresmes. Hem de
canviar els nostres hàbits d'alimentació, i cada dia hem d'anar menjant alguna cosa que
no sigui a l'aigua, fins que ens acostumem a digerir plantes de l'exterior."
No sense certs temors, tots van començar amb el llarg pla d'acció. En unes desenes de
generacions aconseguirien respirar fora de l'aigua, i alimentar-se amb menjar que creix a
la terra, i fins i tot podrien moure's fora de l'àmbit aquós.
Tots menys el verat, un dels peixos històrics de les maresmes, que es va negar a participar
en aquest procés. Convençut de l'exageració de la tortuga, no li va voler fer cas, i es divertia
veient la poca habilitat dels seus veïns guanyant capacitat per a trobar més menjar.
Les altres espècies, a mesura que evolucionaven, eren menys competitives dins de l'aigua.
El verat veia baixar les aigües, però mantenia la visió que algunes pluges arreglarien a
temps el problema.

Al cap d'un temps, tan sols unes quantes basses tenien amb prou feines un dit de profunditat
i feien recordar que en aquests paratges hi havia hagut temps enrere unes maresmes.
El verat agonitzava, i aquell estiu, el més dur que es recordava, amb seguretat s'acabaria la
poca aigua que quedava. Prim, sense poder moure's, plorava la seva desgràcia. Just llavors
va passar la tortuga pel seu costat i li va dir: "Vas tenir la mateixa oportunitat que els
altres. En aquest món de canvis constants evolucionar no és una opció, és una obligació
per a sobreviure."

El verat, que seguia sense comprendre res, cridava: "Quina mala sort que he tingut! Tot
s'ha posat en contra meva. Tu ho dius perquè ets una tortuga i pots espavilar-te per on
vulguis, però no tens ni idea del que és això."

L'anciana tortuga va somriure i abans d'abandonar-lo va comentar: "El meu infeliç amic,
fa molt temps, jo era un peix estúpid com tu, i també em va arribar l'oportunitat
d'evolucionar. Encara que m'hi vaig prestar, no m'ho vaig prendre seriosament, i és per
això que sóc així de matusser sobre terra. Durant anys vaig donar la culpa a la mala sort,
i ara ja he après que en sóc jo l'única responsable, ja que quan la realitat em feia arribar
els seus senyals, em vaig entossudir a no fer-ne cas, a no canviar res, en mi i en el meu
comportament, i gairebé em quedo fora d'aquest nou món. Marxo, he decidit que he de
ser més ràpida, així que he de córrer una mica més cada dia, i així podré evolucionar una
mica més, perquè sembla que vindran temps d'escassetat i vull continuar essent competitiva
per a llavors."

El verat va morir en el fang, al llot dels mediocres, que embriagats per l'abundància d'avui
no saben veure la necessitat de canvi, d'evolució, per a continuar existint demà.
Igual que el peix, hi ha molts treballadors –empresaris i empleats– que tot i veure les
noves exigències i tendències que caldrà afrontar en el futur immediat, no assumeixen
l'evolució com a necessitat professional imminent. Són els que esperen passius que al final
una pluja miraculosa acabi per tornar a deixar les coses com abans, sense entendre que en
l'entorn competitiu actual res no tornarà a ser mai com sempre, perquè les empreses estan
en progrés continu, i qui no sigui capaç d'evolucionar amb elles, per fort o competent
que sigui avui, passarà a engrossir la llista dels extingits per haver quedar desfasat del
seu món.

Enxarxa't

Factors d'èxits i fracàs en els projectes empresarials

De la idea a l'oportunitat. El paper de la creativitat i la innovació (III)

La innovació es defineix com l'aplicació de noves idees, conceptes, productes, serveis i pràctiques, amb la intenció de ser estris per a l'increment de la productivitat.

La idea de negoci

De la idea a l'oportunitat. El paper de la creativitat i la innovació (II)

En tot procés creatiu el normal és que davant d'un problema determinat arribem a diferents respostes alternatives.

El pensament lateral és el conjunt de mètodes de pensament que permet modificar conceptes i percepcions, com també augmentar la creativitat. Així, doncs, per tal de resoldre problemes aplica mètodes no ortodoxos i aparentment il·lògics.

Al costat de la naturalesa cíclica del procés creatiu, les dificultats i l'aparició d'obstacles constitueixen la segona gran constant al llarg de tot el procés.En termes generals, les situacions que bloquegen el procés creatiu constitueixen el que coneixem com a barreres del procés creatiu.

Sentits per a la creativitat: la tècnica del rat-penat

No hi ha com canviar-se de lloc per a veure les coses des d'un altre angle! Basat en aquest plantejament, es desenvolupa l'anomenada tècnica del rat-penat. En què consisteix? Com tots sabem, els rat-penats es dediquen a dormir penjats cap per avall durant el dia, la qual cosa els ofereix una perspectiva inversa i renovada de la vida. Tenint en compte això, per què no es pot imitar una mica aquests animals tan llestos? D'aquesta manera, es tractaria de centrar la nostra atenció en la visió inversa d'un problema a fi d'obtenir tota una gamma d'idees noves. Canviar la perspectiva i intentar veure el món amb els ulls dels altres pot ajudar a trobar idees creatives.

Mapes mentals

Un mapa mental és una representació que consta d'un concepte base o paraula central entorn de la qual es dibuixen de cinc a deu idees bàsiques que es relacionen amb aquesta paraula. A partir de cada concepte derivat, es dibuixen entre cinc i deu idees principals sobre cada un. Així, doncs, un mapa mental irradia sempre a partir d'una imatge central.

Brainstorming

Constitueix un procés de lliure associació personal que se sol fer servir en reunions i conferències per a resoldre en grup problemes específics, reunir informació, estimular el pensament creatiu, obtenir idees noves, etc. Hi ha quatre regles fonamentals:

a) Tota crítica està prohibida.

b) Tota idea és benvinguda.

c) Tantes idees com sigui possible.

d) El desenvolupament i associació d'idees és desitjable.

De la idea a l'oportunitat. El paper de la creativitat i la innovació (I)

En el món actual, en el qual cada vegada es fa més difícil diferenciar-se de la competència, ser creatiu és una condició necessària per a emprendre amb més probabilitats d’èxit la cerca i aprofitament d’oportunitats de negoci .

La creativitat és la generació de noves idees o conceptes, o de noves associacions entre idees i conceptes ja coneguts, que habitualment produeixen solucions originals.

Característiques de les persones creatives:

Flexibles: Van més enllà del que és obvi, diferent i inusual.

Enginyoses: Generen moltes idees entorn d'un problema.

Minucioses: Expandeixen la feina amb grans detalls, idees i solucions.

Tolerants a l’ambigüetat: Toleren conflictes sense tensió, són pacients.

Originals: Van més enllà de les idees comunes.

Insaciables: Tenen una àmplia gamma d'interessos.

Sensitives: Són conscients dels seus interessos i dels interessos dels altres.

Curioses: Tenen la capacitat de jugar, el desig de conèixer més i estan oberts a noves idees i experiències.

Independents: Pensen per ells mateixos, prenen decisions.

Reflexives:  Consideren i avaluen les seves idees i les dels altres.

Orientades a l'acció: Tradueixen les seves idees en accions.

Consciencioses: Treballen consistentment i amb profunda concentració

Persistents: Actuen amb determinació i no es donen per vençuts fàcilment.

Compromeses:  Es preocupen i s'involucren en la feina profundament.

Expressives d'una personalitat peculiar: Expressen la dualitat de la naturalesa (masculina i femenina, intel·lectual i emocional, etc.).

Bromistes: Usen l'humor per a mantenir l'equilibri en la vida.

L'emprenedoria és un grau

http://www.ceeilleida.cat/tags/news/presentacio_quadern_emprenedor

http://www.lacaixa.comunicacions.com/se/pbei.php?idioma=cat&llibre=33

Frase del dia: innovació

Tienes que besar muchas ranas para encontrar un príncipe, y un príncipe puede pagar muchas ranas

Art Frye. Inventor del Post-it

Pla d'empresa enfront de pla estratègic

És el mateix un pla estratègic que un pla d'empresa? De fet, el  business

plan és el primer pla estratègic d'una nova organització. Tanmateix, cal tenir en compte

que en el pla d'empresa tot està per definir, ja que no hi ha una història prèvia de la nova

organització. Lògicament, és inexistent.

Conseqüentment, la reacció esperada del mercat en la xifra de vendes, la reacció dels

competidors actuals i potencials, la planificació real de la posada en marxa, els recursos

necessaris, etc. presenten un major nivell de risc, ja que no hi ha antecedents.

D'altra banda, el pla estratègic parteix d'unes fortaleses i debilitats, contrastades per la

realitat, que formen la base, juntament amb les oportunitats de l'entorn competitiu, sobre

les quals s'edificarà l'estratègia futura. Una nova organització encara no té ni fortaleses

ni debilitats, i no tindria sentit donar-los el significat que se'ls dóna en un pla estratègic.

No obstant això, un bon pla d'empresa ha de reflectir les capacitats que caldrà tenir i les

debilitats que s'hauran d'atenuar per a aconseguir l'èxit.

Obrint-se a la innovacio (I)

1. La diferència entre idea i innovació: d'idees en podem tenir moltes, però que -en termes de mercat- tinguin èxit comercial o -en termes de societat- siguin acceptades i utilitzades no tantes. Heu posat molts exemples d'innovacions, idees que arriben al mercat. I no gaires d'idees que no tenen èxit, perquè segurament ni les hem visualitzat. Qui no recorda la consulta del tramvia per la Diagonal a BCN? Segurament era una bona idea ajuntar les dues línies de tramvia, però per B o per C no va ser acceptada per la societat.

2. La innovació és convertir idees en valor per a algú i benefici per a algú altre. I té diferents punts de vista. El de la persona emprenedora, com podríeu ser vosaltres i com estudiareu a les altres píndoles, però també el de la gestió de la innovació. Una organització ha de gestionar la seva innovació perquè l'entorn canvia ràpidament i l'organització s'ha d'adaptar. L'SGAE és un exemple d'organització que no s'ha sabur adaptar, i ha buscat en el monopoli artificial el seu model de negoci.

3. Gestionar la innovació com veurem vol dir analitzar diferents fonts d'innovació, generar idees, valorar-les, convertir les que encaixin amb la nostra estratègia en projectes d'innovació i finalment en nous productes o processos o maneres de treballar.

4. Tot això és un procés d'innnovació, que pot ser més o menys lineal. Però també hi ha el sistema d'innovació de les organitzacions que hem vist amb els vostres exemples del debat. La cultura, el lideratge, les aliances, els processos, els perfils de les persones... Veurem com aquest sistema pot ser més obert o més tancat quan parlem d'innovació oberta.

Curiositat: el palet més rendible del món

Chupa Chups va revolucionar la confiteria als anys cinquanta. Avui ven a cent seixanta països.

El món necessitava una llaminadura "que fos com menjar un caramel amb forquilla". Lluny de les maneres a la taula, aquesta era la idea que rondava els pensaments del visionari Enric Bernat a mitjan anys cinquanta, quan regentava una confiteria a Barcelona i, en comptes de preguntar-se per què els nens es treien els caramels de la boca per veure com es desfeien, va optar per crear una cosa que els ajudés en aquesta tasca.

Tot i així, la idea d'afegir un palet al caramel no va ser seva, sinó d'una empresa asturiana que venia a les fires una llaminadura que, perquè no taqués els dits, portava incrustada una vareta artesana. La genialitat de Bernat va ser veure en aquest producte desconegut un diamant en brut, l'únic que hi faltava era dotar-lo d'una imatge trencadora i aconseguir posicionar-lo com una cosa totalment diferent en el món dels caramels.

El temps va donar la raó a l'empresari barceloní i, cinquanta anys després d'haver fundat Chupa Chups, el 1958, el caramel rodó i el seu palet es venen a més de cent seixanta països i està pràcticament a l'altura de Halls, la principal empresa de llaminadures amb sucre del món.

Però perquè un caramel canviés la manera d'entendre les llaminadures, Bernat va

idear un mètode de distribució revolucionari, al costat d'una imatge que conqueriria

el públic espanyol i acabaria fent la volta al món. La màgia del popular caramel –que durant els dos primers anys es va batejar com a Gol, nom que es va canviar per Chups i finalment pel nom definitiu– se centrava en els suports on s'ordenaven els confits a les vitrines de qualsevol botiga de llaminadures, que comportava un revolucionari mètode de distribució i venda.

Mentre que a qualsevol confiteria els caramels s'emmagatzemaven en asèptics gerros de vidre que fulminaven qualsevol tipus d'imatge de marca, Chupa Chups argumentava "la clau de l'èxit" en el fet de mostrar molt més que centenars de caramels amuntegats en recipients transparents.

L'estand on s'allotjava el producte tenia una forma colorista que trencava amb la

imatge típica, molt atractiva a la vista i que aconseguia que Chupa Chups resplendís davant de qualsevol producte. A més, el preu rodó d'una pesseta, una cosa elevada per a l'època, dotava el producte d'un halo de luxe que no va trigar a seduir el consumidor de llaminadures.

El suport era molt més que una imatge, ja que va permetre que la companyia de Bernat canviés les rígides formes de distribució en portar els estands i els caramels

directament a les botigues i cobrar-los al moment, després de mostrar com milloraven la imatge del local.

Però per a poder conquerir les confiteries del nostre país i poder saltar a l'estranger

va ser necessària una forta promoció, que va assolir la màxima esplendor quan el

popular detectiu televisiu Kojak i els astronautes russos de l'estació MIR van degustar el caramel davant de les càmeres. A més, la marca va saber tractar amb molta cura qualsevol detall, com ara distribuir el producte en automòbils Seat 600 decorats amb el logo de la marca, que, per cert, des de l'any 1970 va incorporar un disseny de l'aclamat Salvador Dalí.

Una campanya d'imatge que continua avui en dia amb personatges i patrocinis com el de Jorge Lorenzo i el mundial de motociclisme, que reafirma una promoció centrada a captar qualsevol públic, de nens a adults, passant per adolescents.

El 2006, el gegant empresarial –heretat pel fill del fundador, Xavier Bernat– va ser

venut al distribuïdor de llaminadures italià Perfetti. En aquell moment, la companyia

facturava 250 milions d'euros.

Luis Garrido. El Mundo (22/06/2008).

Conceptes bàsics (IV) - L’estudi de l’empresa des del pensament estratègic

L’estudi de l’empresa des del pensament estratègic

1.    El pensament estratègic racional: cerca desenvolupar teories normatives per a determinar estratègies adequades. Assumeix que la direcció de l’empresa és analítica i racional i que es pot planificar de manera comprensiva.

a.    L’escola de disseny: considera l’estratègia com un procés d’encaix DAFO

b.    L’escola de pla planificació, concep la formulació d’estratègies com un procés detallat format.

c.    L’escola del posicionament, l’elecció genèrica de quina ha de ser l’estratègia de l’empresa en determinats contextos.

2.    Aproximacions centrades en els processos estratègics. D’índole eminentment descriptiva, per tal com s’ocupa de mostrar com i per què sorgeixen i es desenvolupen les estratègies en l’empresa.

a.    L’escola empresarial, la base de l’estratègia és la intuïció

b.    L’escola cognitiva, vincula l’estratègia amb un procés visionari del líder, però tracta d’aprofundir en els processos mentals de raonament

c.    L’escola de l’aprenentatge: les estratègies han d’emergir a poc a poc a mesura que l’organització s’adapta o aprèn

d.    L’escola del poder: el procés de formació d’estratègies com un procés de poder

e.    L’escola cultura: cultura organitzativa

f.     L’escola de l’entorn: el procés de formulació de l’estratègia tendeix a reduir-se a una espècie de fet extern més que a un procés intern.

g.    El pensament integrador: agrupant els elements i comportaments de les organitzacions en diferents etapes seqüenciats en el temps mitjançant models de cicle de vida.

Conte: el maestro budista

Había una vez un gran maestro budista que vivía con sus discípulos en un convento del Tíbet.

Uno se sus discípulos le tenía una gran envidia por su majestad e inteligencia, pero no encontraba la manera de hacer que su maestro cayera o se equivocara. Un buen día, en el jardín, vio como su maestro se aproximaba y cogió a un pequeño pajarito y pensó: voy a ocultar este pajarito en mi mano y voy a hacerle 2 preguntas a mi maestro para que se equivoque. La primera, ¿qué tengo en mi mano?, si la responde bien le preguntaré si está vivo o muerto. Si me dice muerto simplemente lo soltaré vivo, y si me dice vivo, lo estrujaré con mis manos y se lo mostraré muerto.

En efecto, el maestro se aproximó y el discípulo le preguntó: Maestro, ¿puedes adivinar qué tengo oculto en mis manos? El maestro que era un hombre verdaderamente sabio, se quedó pensando un rato y le respondió: Un pajarito. El discípulo entonces le pregunto: ¿y puedes decirme si está vivo o muerto? a lo que el maestro respondió: LA SOLUCIÓN ESTÁ EN TUS MANOS....

Moraleja...
Como el sabio del cuento no debemos esperar a que otros nos den la solución, ésta está en nuestras manos.

Conceptes bàsics (III) - Estudi de l’empresa des de la teoria de l’organització

Estudi de l’empresa des de la teoria de l’organització

L’organització és entesa com un sistema racional (orientada cap a finalitats determinades) o natural (una col·lectivitat de persones que comparteixen un interès comú per la supervivència del sistema), obert (en interacció amb l’entorn) o tancat (aïllada de l’entorn). Les diferents combinacions donen;

1.    Models de sistemes racionals tancats:

a.    L’administració científica del treball (Taylor)L’administració científica sorgeix després de la Revolució Industrial en un context caracteritzat per la necessitat d’incrementar la productivitat i de resoldre l’escassetat de mà d’obra qualificada.

b.    L’escola de procés administratiu(Fayol): coetània a Taylor, mentre que T. Es mou en l’àmbit de l’organització del treball dels empleats de base, Fayol caracteritza l’essència del treball dels quadres de comandament. Formula un conjunt de catorze principis generals d’administració http://es.wikipedia.org/wiki/Escuela_de_Administraci%C3%B3n_General_e_Industrial

c.    L’escola burocràcita de Weber, configura una estructura organitzativa altament formalitzada, idònia per a grans organitzacions que requereixen l’eficiència en l’execució de tasques rutinàries i que com a contrapartida estiguin disposades a sacrificar la flexibilitat.

2.    Models de sistemes naturals tancats: centren l’atenció en els aspectes de comportament dels individus i dels grups en les organitzacions.   

a.    L’escola de les relacions humanes: entenia que s’havien de considerar els factors relacionats amb les motivacions humanes.

b.    La teoria dels sistemes cooperatius. La tesi central de Barnard es basa en la distinció entre sistemes conflictius (els individus tenen objectius que no son conjuntament consistents) i sistemes cooperatius (els individus actuen racionalment per assolir un objectiu comú)

3.    Models de sistemes racionals oberts. Davant la concepció de l’empresa com a sistema tancat en què l’entorn era ignorat, es destaca a partir d’aquest moment la immersió de l’empresa en un context exterior del qual no es pot prescindir per estudiar-la.

a.    L’escola del comportament o dels sistemes socials, es proposa estudiar els factors psicosociològics i de decisió, les interdependències dels quals interpreten el comportament dels individus i faciliten l’ajustament de les activitats de l’empresa als objectius particulars.

b.    La teoria de sistemes, constitueix una escola d’integració.

c.    L’enfocament contingent, és una concreció de la teoria general de sistemes que es basa en la consideració de les possibles condicions o contingències de l’entorn per establir els dissenys estructurals o les accions directives més adequades per a cada cas particular.

4.    Models de sistemes naturals oberts. Aquests models incideixen de manera especial en la importància que té l’entorn en la determinació de l’estructura, el comportament i els canvis en la vida de les organitzacions.

a.    L’ecologia de les poblacions. Des d’aquesta perspectiva es manté que els factors ambientals condicionen les característiques de les organitzacions que millor s’adapten a l’entorn.

b.    La teoria de la dependència de recursos, les organitzacions s’han d’estudiar en relació amb la resta de les entitats amb què competeixen i comparteixen els recursos escassos

c.    L’escola institucional. Com un tot imposa concebre la varietat de les organitzacions, la possibilitat real que si més no algunes organitzacions portin vida pròpia al marge de qui les controla, l’èmfasi en l’entorn.

d.    L’aprenentatge organitzatiu, parteix de la idea que les accions de les persones sovint precedeixen, més que segueixen, els objectius.

Conceptes bàsics (II) - Estudi de l'empresa des de l'economia

Estudi de l’empresa des de l’economia

Les aportacions de la teoria econòmica es basen en la idea que la teoria no solament ha de proporcionar normes sobre com es poden assignar els recursos de manera eficient dins de les empreses, sinó que, així mateix, ha de justificar l’existència de les empreses i d’altres formes organizativocontractuals alternatives del mercat.

1.    El model neoclàssic.  Segons el qual l’empresa actua com una caixa negra i es descriu a partir de la funció producció. L’únic objectiu de l’empresa és la maximització del benefici. L’empresa actua com un ens individual, en un món caracteritzat pel coneixement perfecte de tots els aspectes rellevants per a prendre decisions. És per això que la preocupació tradicional ha estat estudiar la teoria de l’oferta i la demanda, l’anàlisis de l’equilibri, el model de competència perfecte i la formació de monopolis i oligopolis. http://es.wikipedia.org/wiki/Modelo_neocl%C3%A1sico

2.    L’economia industrial. S’ocupa de l’anàlisi de l’estructura i el comportament dels mercats i de les empreses que interaccionen en el si d’aquests mercats. La finalitat de l’anàlisi és determinar el grau d’eficiència social assolit pels diferents tipus de mercat. http://www.zonaeconomica.com/enfoques-teoria-economica/organizacion-industrial

3.    Les teories directives o gerencials. S’engloben    les que revisen l’apartat dels objectius empresarials a partir del supòsit que hi ha separació entre les figures de la direcció i la propietat de l’empresa.

4.    La nova economia institucional.  Estudia l’empresa com a alternativa al mercat. Les teories més representatives:

4.1. La teoria dels costos de transacció: emfatitza la importància dels costos derivats de les transaccions econòmiques per comparar l’eficiència relativa amb què operen diverses institucions econòmiques i explicar la prevalença de les unes sobre les altres en termes de costos de transacció en contextos determinats. La transacció es defineix com la “transferència de béns o serveis entre unitats tecnològicament separables”. Les empreses existeixen perquè els mercats no funcionen bé a causa dels costos derivats de la seva utilització, els costos de transacció:

4.1.1.   Costos d’informació: valor dels recursos consumits en la identificació i contacte de les parts

4.1.2.   Costos de negociació: valor dels recursos consumits en la redacció de clàusules i condicions de contracte

4.1.3.   Costos de garantia:

4.2. La teoria de l’agència: analitza el problema del control del comportament derivat d’una relació contractual en què una persona o més (la principal) encomanen a una altra persona (l’agent) que faci un servei en profit seu que implica delegar alguna autoritat a l’agent i que es du a terme en condicions d’assimetria d’informació i conflicte d’objectius entre tots dos. Relació d’agència. Els dos components bàsics d’aquesta teoria i que tenen l’origen en l’assimetria d’informació que dóna lloc a comportaments oportunistes, són el conflicte d’objectius i la incertesa. Les parts han de posar un recursos per evitar aquests comportament, i provoquen uns costos:

4.2.1.   Costos de supervisió: del principal per observar i avaluar el comportament de l’agent

4.2.2.   Costos de garantia: paga l’agent per garantir al principal que no actuarà en perjudici seu

4.2.3.   Costos de pèrdua residual.

4.3. La teoria dels drets de propietat o dels contractes incomplerts: es preocupa per la manera en què diferents estructures assignen drets de propietat per resoldre els problemes que sorgeixen quan els contractes són incomplerts. Els contractes son incomplerts perquè és molt difícil anticipar totes les contingències que poden afectar una transacció. Aquest enfocament se centra en l’idea que el que s’intercanvia en les transaccions són drets de propietats sobre els béns i que els drets s’assignen a les persones que poden afectar el bé o una part del bé en major mesura.

Conceptes bàsics (I): Concepte d'empresa

Concepte d’empresa

Relacionat amb el desenvolupament d’una tasca en que l’executor (empresari) assumeix el risc, per cobrir una necessitat del mercat, a canvi d’una recompensa (monetària o no), per la qual cosa necessita mitjans materials, immaterials, humans i tècnics, que es materialitzen en un lloc (o entitat), on s’organitzen per aconseguir el seu objectiu.

L’empresa consisteix l’oferta, els consumidors la demanda i el contacte entre l’oferta i la demanda es produeix  través del mercat.

Els elements que es presenten en una organització perquè es consideri empresa son:

-      Unitat de transformació d’entrades en sortides de manera que se n’incrementi la utilitat (valor)

-      Unitat de direcció, ja que hi ha d’haver una persona que s’encarregui d’organitzar i dirigir tot el procés.

-      Un objectiu compartit per tots els membres de l’empresa

Empreses de creixement ràpid

Mini-videos mitjançant uns enllaços, molt curts sobre emprenedors, i empreses que han crescut de manera destacada en els darrers anys o en un determinat període de temps.

http://www.emprendedorestv.com/video/3-1/emprendedores/imaginarium
http://www.emprendedorestv.com/video/122-1/emprendedores-sociales/la-fageda
http://www.emprendedorestv.com/video/1-1/emprendedores/barrabes
http://www.emprendedorestv.com/video/584-1/emprendedores/atrapalo
http://www.emprendedorestv.com/video/587-1/innovadores/la-bruixa-d´or