El tiempo es

El tiempo es:
Muy lento para los que Esperan
Muy rápido para los que Temen
Muy largo para los que Lloran
Muy corto para los que se Divierten
Pero para los que Aman
El tiempo es Eterno

Muere lentamente...

Muere lentamente
quien se transforma en esclavo del hábito,
repitiendo todos los días los mismos trayectos,
quien no cambia de marca.
No arriesga vestir un color nuevo y no le habla a quien no conoce.

Muere lentamente
quien hace de la televisión su gurú.

Muere lentamente
quien evita una pasión,
quien prefiere el negro sobre blanco
y los puntos sobre las “íes” a un remolino de emociones,
justamente las que rescatan el brillo de los ojos,
sonrisas de los bostezos,
corazones a los tropiezos y sentimientos.

Muere lentamente
quien no voltea la mesa cuando está infeliz en el trabajo,
quien no arriesga lo cierto por lo incierto para ir detrás de un sueño,
quien no se permite por lo menos una vez en la vida,
huir de los consejos sensatos.

Muere lentamente
quien no viaja,
quien no lee,
quien no oye música,
quien no encuentra gracia en si mismo.

Muere lentamente
quien destruye su amor propio,
quien no se deja ayudar.

Muere lentamente,
quien pasa los días quejándose de su mala suerte
o de la lluvia incesante.

Muere lentamente,
quien abandona un proyecto antes de iniciarlo,
no preguntando de un asunto que desconoce
o no respondiendo cuando le indagan sobre algo que sabe.

Evitemos la muerte en suaves cuotas,
recordando siempre que estar vivo exige un esfuerzo mucho mayor
que el simple hecho de respirar.
Solamente la ardiente paciencia hará que conquistemos
una espléndida felicidad

Martha Medeiros

Una palabra amable puede cambiarlo todo...

Hace algunos años una revista americana publicó la historia de una profesora de instituto de matemáticas. Una tarde pidió a sus alumnos que escribiesen los nombres de todos sus compañeros de clase, dejando un espacio entre cada nombre. Después les pidió que pensasen y apuntasen en la hoja una cualidad, algo especial, que quisiesen destacar acerca de cada uno de sus compañeros. Al final de la clase recogió las hojas y durante el fin de semana preparó un folio con el nombre de cada alumno, y allí reunió todos los cumplidos que había merecido por parte de sus compañeros. Entregó su hoja a cada alumno. El contenido de los folios no se discutió nunca en clase —cada alumno leyó su folio en privado— pero quedó claro por los comentarios que se escucharon aquella tarde —«no sabía que les caía tan bien», «pensaba que no le importaba de verdad a nadie»— que los alumnos vivieron el ejercicio de forma muy positiva.
Varios años más tarde uno de estos alumnos, un joven llamado Mark Eklund, murió en Vietnam. Cuando el cuerpo fue repatriado a Minnesota casi todos sus antiguos compañeros, y la profesora de matemáticas, asistieron al funeral. Después del funeral el padre del joven soldado dijo a la profesora: «Quiero enseñarle algo», y sacó una billetera de su bolsillo. «La tenía Mark cuando lo mataron. Creo que era importante para él y que tiene que ver con usted». Abrió la billetera y sacó dos folios de papel gastados por el uso. Era la lista de cualidades que los compañeros de Mark habían elaborado hacía años. A raíz de aquello muchos compañeros de Mark reconocieron que para ellos también aquella lista había sido importante: casi todos la guardaban en un lugar valioso para ellos. Uno dijo: «Creo que todos hemos conservado nuestra lista».

Elsa Punset, Brújula para navegantes emocionales

Emocions Actives - Reactives

Su ultima conferencia antes de morir

Com ser feliç?... sense por.

La por és un sentiment negatiu que no deixa que gaudim de l'aquí i de l'ara.

La por psicològica sempre es refereix a alguna cosa que podria passar, no a alguna cosa que ja estigui passant. Tu ets a l’aquí i l’ara, mentre que la teva ment és al futur. Això crea una esquerda d’ansietat. I si t’has identificat amb la teva ment i has perdut la simplicitat i el poder de l’ara, aquesta esquerda d’ansietat serà la teva companya constant. Sempre pots afrontar el moment present, però no pots afrontar alguna cosa que només és una projecció mental: no pots afrontar el futur.

Eckhart Tolle

Existeix la casualitat?

En la INDIA se enseñan las "Cuatro Leyes de la Espiritualidad:

La primera dice: "La persona que llega es la persona correcta", es decir que nadie llega a nuestras vidas por casualidad, todas las personas que nos rodean, que interactúan con nosotros, están allí por algo, para hacernos aprender y avanzar en cada situación.

La segunda ley dice: "Lo que sucede es la única cosa que podía haber sucedido". Nada, pero nada, absolutamente nada de lo que nos sucede en nuestras vidas podría haber sido de otra manera. Ni siquiera el detalle más insignificante. No existe el: "si hubiera hecho tal cosa hubiera sucedido tal otra...". No. Lo que pasó fue lo único que pudo haber pasado, y tuvo que haber sido así para que aprendamos esa lección y sigamos adelante. Todas y cada una de las situaciones que nos suceden en nuestras vidas son perfectas, aunque nuestra mente y nuestro ego se resistan y no quieran aceptarlo.

La tercera dice: "En cualquier momento que comience es el momento correcto". Todo comienza en el momento indicado, ni antes, ni después. Cuando estamos preparados para que algo nuevo empiece en nuestras vidas, es allí cuando comenzará.

Y la cuarta y última: "Cuando algo termina, termina". Simplemente así. Si algo terminó en nuestras vidas, es para nuestra evolución, por lo tanto es mejor dejarlo, seguir adelante y avanzar ya enriquecidos con esa experiencia.

Creo que no es casual que estés leyendo esto, si este texto llegó a nuestras vidas hoy; es porque estamos preparados para entender que ningún copo de nieve cae alguna vez en el lugar equivocado

Emili Duró: El coeficient d'optimisme

Avui a Vic.

•  La vida es más simple de lo que creemos
• Esto no son bromas ¡esto va en serio! ¡esta es la realidad, esto no es ninguna broma!
• Uffff ...La comida floja, Cuidado la mala suerte se pega
• Cada uno tiene la cara que se merece
• Si te ríes la gente piensa que no trabajas
• Tu no puedes decidir las cartas, pero si puedes decidir como jugarlas
• Una persona te puede insultar, si te afecta depende de ti
• Sed solidarios
• Todo lo que hacemos en la vida es por amor
• Transmitirlo a vuestros hijos, a los hijos les estamos quitando la vida
• Un niño que ríe aprende un 25% más rápido
• Un niño que salta, canta y baila duplica la memoria
• Que un niño aprenda depende de lo que se quiere al profesor
• Los niños aprenden cuando se sienten queridos por el profesor
• El cerebro de los niños se formatea de 0 a 3 años, y aprende por imitación, si en tu casa se escucha música, él escuchará música, si se discute el discutirá
• Educar a los niños en amor, en entusiasmo, en vida
• Me tenéis que ayudar a cambiar el mundo
• Los presidentes de las compañías no lo son por su grado de inteligencia, sino por su grado de mala leche
• Si a una persona no le gusta lo que hace, si no disfruta con lo que hace, si no tiene pasión, tarde o temprano quebrará
• Este es el equipo de innovación ¡tiene de media 50 años!
• Principal causa de fracaso en la vida: el miedo
• El gran error: la negación de la realidad
• El 99% de cosas que nos preocupan son cosas que no han pasado nunca, ni pasarán
• La felicidad no viene de conseguir algo, viene de tener motivos por los que levantarse por la mañana
• La gente que tiene un por qué vivir, encuentra un cómo
• Si quieres cambiar las cosas tienes que hacer algo diferente, no puedes seguir haciendo lo mismo
• Seguid vuestro corazón, no os dejéis comprar la vida
• Atraemos a la gente que es como nosotros
• El ser alegre, responsable, tener ganas de vivir, etc. es cuestión de actitud, no de conocimiento
• No hay nada peor que un tonto motivado
• El 80% del éxito en la vida viene de tu forma de ver la vida
• La realidad la crea tu mente
• Tu mente atrae aquello en lo que piensas
• Las cosas suceden por alguna razón ¿por que me pasa a mi? ¿qué puedo aprender?
• Nos vamos a morir, hay que perder el miedo. Todos los miedos no son nada comparados con la muerte
• Volved a soñar
• ¿Habeís visto cuando es feliz un perro? ….. un perro no es feliz cuando come, es feliz cuando le estas preparando la comida. ¿Sabéis lo que significa esto? … que la felicidad nunca viene de conseguir algo. La felicidad viene por tener motivos por los cuales levantarse cada mañana.
• Pregunta: ¿Cuál creeis que es el cambio más importante que ha tenido el ser humano en los últimos 1000, 1500 millones de años?
• RESPUESTA: La Esperanza de Vida
• "La genética tiene una Ley mágica: el tiempo que tienes que dedicar a vivir o el tiempo que tienes que dedicar a reproduir
• Gente extraordinaria: Personas que Todo el rato que estás con él te hace sentir bien! ¿puedo comer contigo?, tú No!!!
• Copia al mejor. No innoveis. Innova el Genio
• El 85% niega la realidad, los demás tienen Suerte. Primer paso ser realista. "No se han equivocado

Habilitats personals. Gestió de l’estrès.

L'estrès és la segona habilitat personal més influent en l'àmbit laboral.

L'estrès és el resultat del desequilibri entre forces impulsores que el produeixen i forces restrictives que el controlen, i per tant, pot donar lloc progressivament a reaccions de perill creixent per l'equilibri emocional. Per aquesta raó, és essencial aprendre a aplicar estratègies per a millorar la flexibilitat personal i augmentar la capacitat de manejar situacions potencialment estressants.

Quines poden ser aquestes situacions estressants? Doncs poden ser molt variades i diverses però en l'àmbit laboral es poden catalogar en quatre tipus:

• De temps: un factor que evidencia la importància de saber organitzar-nos.
• D'encontre: entès com a potencial de conflicte que poden presentar les relacions entre persones tant per temes d'àmbit laboral com per diferències culturals.
• De situació: vinculats a unes condicions de treball i rapidesa dels canvis
• D'anticipació: que són els que produeixen por de trobar-se amb experiències desagradables.

Què podem fer per mitigar-ne els efectes negatius? Per controlar els factors estressants de temps es poden aprendre diferents tècniques d'administració del temps que ajuden a establir prioritats i a millorar en eficàcia. Els factors d'encontre es poden reduir construint relacions saludables de col·laboració i treballant per augmentar la intel·ligència emocional. Els factors de situació s'atenuen amb un redisseny de llocs de treball, variant les tasques, autonomia i sistemes de feedback, i finalment, els factors d'anticipació es poden atenuar establint petites metes que ajudin a centrar-se en els objectius que es volen aconseguir, traçant estratègies per anar sumant petits triomfs. Si bé, els factors d'anticipació com que tenen origen en la por són de més difícil atenuar.

Fora de l'àmbit laboral, les reaccions d'estrès son respostes a situacions de l'entorn, i si bé el concepte d'estrès s'aplica majoritàriament a fenòmens psicosocials, la veritat es que l'estrès es una reacció emocional de resposta a situacions de l'entorn i ens trobarem amb moltes situacions que ens provoquin estrès i que ens influenciïn en la resta d'activitats que fem. Us deixo aquest excel·lent vídeo de "bricolatge emocional" que parla de com diferenciar l'estrès bo i l'estrès dolent i com gestionar-lo.

Bullet points:

-      Reacció necessària per la supervivència. El problema bé quan l’allarguem més del compte.

-      Diferenciar estrés bo i estrés dolent, estrés positiu i negatiu.

-      Reacció fisiològica davant de qualsevol amenaça, el sistema nerviós es desperta i s’alliberen hormones per activar els sentits, per parar la digestió, augmentar el pols cardíac, aprofundir la respiració i tensar els músculs.

-      Meditació per combatre l’estrès, només pensar amb una sola cosa.

-      Ens cal prioritzar, confonem allò urgent amb el que és important.

-      Símptomes de l’estrès:

o    Dolors intermitents en qualsevol part del cos sense causa evident

o    Problemes de son, maldecaps

o    Alteracions en el sistema digestiu

o    Sudoració excessiva

o    Problemes de tensió

o    Disfuncions sexuals

o    ...

-      Ioga, esport i 10 respiracions profundes a l’hora.

-      Tenir control de la vida.

-      Té molt a veure amb com gestionem el temps.

Habilitats personals. Autoconeixement II

L'autoconeixement implica introspecció. Basant-se en la capacitat reflexiva del cervell l' introspecció o percepció interna és un moviment psicològic on el subjecte té coneixement del seus estats mentals.

Hi ha varis tipus d'introspeccions, el mentalisme clàssic ha utilitzat l' introspecció com a mètode per accedir al món psíquic, la psicologia experimental de Wundt la introspecció de les vivències actuals, el psicoanàlisi la introspecció retrospectiva... com totes les corrents teòriques en el món de la psicologia va aparèixer una crítica que descartava aquesta visió, el conductisme.

Si deixem de banda l'aburrida teoria i ens centrem en una part més pràctica, autoconeixer's no és tant fàcil com conèixer a altres persones, sobretot perquè ho hem de fer sols, podem ajudar-nos per recursos externs via:

• Fitxes de recollida de dades personals i professionals
• Testos de personalitat
• Qüestionaris per mesurar alguns factors i identificar els perfils de la personalitat
• Dinàmiques de grup
• Tècniques d'anàlisis i simulació de situacions.
• Guies d'autoajuda

Us deixo un vídeo una mica antic de valor afegit molt interessant del negoci de l'autoajuda:

Però el camí de l'autoconeixement es solitari i haurem de seguir sols. Ens trobem amb una sèrie de dificultats, de barreres que ens posarem nosaltres mateixos i que hem de tenir presents:

• Les nostres limitacions del coneixements de psicologia que si bé es poden substituir per altres creences seria convenient adquirir.
• La tendència intrínseca a negar els nostres defectes i les nostre virtuts. Serà per pudor, modèstia, soberbia, cultura o.. simplement per ignorància.
• La pròpia naturalesa de l'autoconeixement, passem per la nostra consciència que es relaciona molt més bé amb els sentiments i amb els estats emocionals, no ens podem autodescobrir a nosaltres mateixos de forma freda i descriptiva.
• En una societat on s'individualitza l'èxit i el fracàs hi ha una resistència a voler descobrir el gap que hi pot haver entre el que som i el que volem ser.

Cadascú utilitza la seva forma, amb meditació, amb solitud, escoltant música, llegint, en un esport... també hi ha qui inhibeix aquestes barreres amb l'ús de certes substàncies, totalment desaconsellat...

Podríem començar per saber el nostre nivell d'intel·ligència emocional ,si bé no es pot mesurar de forma exacta amb un IQ com l' intel·ligència convencional si que en podem arribar a treure una bona aproximació. I perque veieu que és una preocupació actual  us deixo un petit vídeo de Els matins de TV3 amb unes divertides preguntetes.

Habilitats personals. Autoconeixement.

Amb l'article d'avui començo a parlar de les habilitats emocionals que ha de tenir un bon gestor. Abans deixem que el psicòleg Pere Font ens expliqui què és la intel·ligència emocional i quines són les seves bases:

Hi ha dues habilitats personals molt importants que influeixen significativament en la vida de les persones i en l'àmbit laboral en el qual actuen. Avui parlaré de la primera:

• L'autoconeixement: qui no coneix les seves capacitats i les seves debilitats difícilment podrà treure partit de les fortaleses i treballar per disminuir les debilitats.
• La gestió de l'estrès personal.

És important entendre l'autoconeixement com la capacitat de les persones per  valorar-se amb objectivitat, i això inclou una percepció correcta dels propis sentiments, per a poder-los gestionar i orientar.

L'autoconeixement, com hem vist en el video de presentació, és un component d'intel·ligència emocional, en la qual s'integren:

• la consciència d'un mateix: la capacitat per percebre els nostres propis estats interns.
• l'autoregulació: és el control dels nostres estats i impulsos.
• la capacitat d'automotivar-se: que es manifesta per mitjà de l'esforç, el compromís i la iniciativa que mostrem en cada situació.
• l'empatia: la consciència de sentiments, necessitats i preocupacions d'altres persones.
• Les habilitats socials: enteses com a la capacitat per induir respostes desitjables als altres.

Aquest procés d'autoavaluació requereix treballar en quatre àrees molt crítiques:

• Els valors: on se sostenen les actituds i les preferències personals, alguns de caire cultural.
• L'estil d'aprenentatge: que varia segons la manera com recollim l' informació i podria ser buscar experiències concretes, observació reflexiva, experimentació activa o conceptualització abstracta.
• Les actituds davant del canvi: es manifesten en el nivell de tolerància que es té en situacions ambigües i en el locus de control (http://es.wikipedia.org/wiki/Locus_de_control)
• L'orientació que se segueix en les relacions interpersonals, tant per satisfer les necessitats bàsiques individuals com les necessitats de grup.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Autoconeixement

De tots els coneixements possibles, el més savi i útil es conèixer-se a si mateix - William Shakespeare.

Focus on strengths

A man should never be appointed to a managerial position if his vision focuses on people's weaknesses rather than on their strengths. The man who always knows what people cannot do, but never sees what they can do, will undermine the spirit of the organisation. Of course, a manager should have a clear grasp of the limitations of his people, but he should see these as limitations on what they can do, and as a challenge to them to do better

The task of an executive is not to change human beings. Rather as the Bible tells us in the parable of the talents, the task is to multiply the performance capacity of the whole by putting to use whatever strength, whatever health, whatever aspiration there is in individuals."

It takes far less energy to move from first-rate performance to excellence than it does to move from incompetence to mediocrity

In summary, Drucker's advice on a strength-based approach is:

• Use feedback analysis to identify your strengths. Then go to work on improving your strengths. Identify and eliminate bad habits that hinder the full development of your strengths. Figure out what you should do and do it. Finally, decide what you should not do.
• Know your strengths. Apply them to areas in your organisation where you can make a contribution. Make sure your values and the values of the organisation are compatible.

How Does a Strength-based Approach Relate to the Way Organisations Develop People?

Drucker constantly emphasised the responsibility of an organisation in developing its people. As ever Drucker didn't hold anything back when he argued that:

• Any organisation develops people; it either forms them or deforms them.
• Any organisation develops people: it has no choice. It either helps them grow or stunts them.
• What do we know about developing people? Quite a bit, We certainly know what not to do. First, one does not try to build upon people’s weaknesses.
• Develop your people. Focus on their strengths. Then make high demands based on a person’s strengths. Finally, periodically view their performance.

The practice of  management

P.Drucker



Llenguatge corporal

El nostre cos, el nostre gran desconegut... que curiós oi? una cosa que sempre "portem a sobre" i en canvi coneixem tan poc. El llenguatge col·loquial té frases tan conegudes com "conèixer com el palmell de la mà" esteses en tots els idiomes i curiosament només el 5% de la població és capaç de reconèixer la seva pròpia mà en una fotografia. De fet, la majoria d'homes i pràcticament la meitat de les dones no tenen ni idea de quin és el seu aspecte del coll en avall.

I és el llenguatge no verbal el que té més importància en la comunicació, una cosa que els polítics saben molt bé: "és tracta més de l'aspecte que tenim quan parlem, no del que realment diem".

El llenguatge corporal és un reflex extern de la condició emocional de la persona. Cada gest, cada moviment poden ser senyals molt valuoses per descobrir l'emoció concreta que aquella persona sent en aquell precís instant.

Hi ha persones que tenen més habilitat a llegir el llenguatge corporal d'una altra persona, diem que son més perceptius. Més concretament, ser perceptiu seria tenir la capacitat de detectar les contradiccions, les discrepàncies entre les paraules que diu una persona i el que està dient realment el seu cos. No cal que neguem l'evident, en general les dones són molt més perceptives que els homes, i això és el que ha donat origen a la idea de "intuïció femenina". Els psicòlegs del desenvolupament han estudiat si les senyals verbals són genètiques o apreses culturalment, i si bé hi ha moltes diferencies culturals les senyals bàsiques del llenguatge corporal són les mateixes.

El do de la percepció és genètic? Doncs bé, hi ha persones amb més facilitat que d'altres, però és una habilitat que es pot aprendre i entrenar.

Es pot mal interpretar? Oitant, de la mateixa manera que a vegades no llegim un missatge correctament o no comprenem bé el que ens diuen. És una eina més al nostre abast, però no disposa de certesa absoluta.

Es pot fingir el llenguatge corporal? Doncs es poden llençar algunes senyals gestuals de forma voluntària però sempre hi haurà algun gest o alguna senyal involuntària que ens delatarà, i el resultat serà que els receptors, sobretot si són dones, no es creuran el que estem explicant.

Que ens cal per interpretar? Hi ha multitud de llocs d'Internet amb diccionaris de l'estil gest – significat i varis llibres. Tots ells poden ser molt vàlids, només cal recordar tres normés bàsiques per assegurar la "integritat" del missatge

1. Llegir tots els gestos i de forma agrupada
2. Buscar la congruència
3. Tenir sempre en conte el context on es desenvolupa l'acció

Com començar a interpretar? Per això només en cal observar llocs on hi hagi multitud de gent. Els nens és una bona manera de començar, doncs no tenen tant "l'autocontrol emocional i cultural" com els adults

És imprescindible conèixer el llenguatge corporal? En puc passar? Conèixer el llenguatge corporal és una de les possibles eines que ens pot ajudar a treballar en grup, a ser més assertius, a negociar amb èxit... potser també per lligar... qui sap? però només és una eina...

LLIBRE RECOMANAT: << El lenguaje del cuerpo: cómo interpretar a los demás a través de sus gestos>> Allan y Barbara Pease.

 

http://www.amazon.com/El-lenguaje-del-cuerpo-Spanish/dp/8497352548/ref=sr_1_2?ie=UTF8&qid=1289946289&sr=8-2

Quote of the day

At 30 a man should know himself like the palm of his hand, know the exact number of his defects and qualities, know how far he can go, foretell his failures - be what he is. And, above all, accept these things.
Albert Camus