El otro niño viendo que su amiguito se ahogaba debajo del hielo, tomo una piedra y empezó a golpear con todas sus fuerzas hasta que logro quebrarlo y así salvar a su amigo.
Cuando llegaron los bomberos y vieron lo que había sucedido, se preguntaron: ¿Cómo lo hizo? El hielo esta muy grueso, es imposible que lo haya podido quebrarlo, con esa piedra y sus manos tan pequeñas!!!!
En ese instante apareció un anciano y dijo: "Yo se como lo hizo".¿Cómo?... Le preguntaron al anciano y el contesto: "No había nadie a su alrededor para decirle que no podía hacerlo"
Reflexió:
M’agrada posar en el blog aquelles curiositats que trobo,
són la meva memòria i algunes de les meves inquietuds. Per això les fonts són
sempre molt diverses i les temàtiques molt variades sense seguir una lògica ni
un sentit...
Els contes sempre tenen una mica de màgia, un toc de
tendresa, un record d’infantesa i un missatge ocult que a tot nen li agrada
desxifrar....una manera divertida i simple d’enviar missatges i de fer
treballar les neurones.
He estat molta estona pensant el títol del conte que m’han
passat al final he deixat el títol que m’han
passat, un clar resum del missatge del conte. Tot i que sempre que torni a
llegir aquest conte recordaré l’essència dels contes: no és tan important el que s’explica com la manera i el mateix fet d’explicar...
i sense cap mena de dubte l’arribada d’aquest conte ha estat... si més no
especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada