El nostre cos, el nostre gran desconegut... que curiós oi? una cosa que sempre "portem a sobre" i en canvi coneixem tan poc. El llenguatge col·loquial té frases tan conegudes com "conèixer com el palmell de la mà" esteses en tots els idiomes i curiosament només el 5% de la població és capaç de reconèixer la seva pròpia mà en una fotografia. De fet, la majoria d'homes i pràcticament la meitat de les dones no tenen ni idea de quin és el seu aspecte del coll en avall.
I és el llenguatge no verbal el que té més importància en la comunicació, una cosa que els polítics saben molt bé: "és tracta més de l'aspecte que tenim quan parlem, no del que realment diem".
El llenguatge corporal és un reflex extern de la condició emocional de la persona. Cada gest, cada moviment poden ser senyals molt valuoses per descobrir l'emoció concreta que aquella persona sent en aquell precís instant.
Hi ha persones que tenen més habilitat a llegir el llenguatge corporal d'una altra persona, diem que son més perceptius. Més concretament, ser perceptiu seria tenir la capacitat de detectar les contradiccions, les discrepàncies entre les paraules que diu una persona i el que està dient realment el seu cos. No cal que neguem l'evident, en general les dones són molt més perceptives que els homes, i això és el que ha donat origen a la idea de "intuïció femenina". Els psicòlegs del desenvolupament han estudiat si les senyals verbals són genètiques o apreses culturalment, i si bé hi ha moltes diferencies culturals les senyals bàsiques del llenguatge corporal són les mateixes.
El do de la percepció és genètic? Doncs bé, hi ha persones amb més facilitat que d'altres, però és una habilitat que es pot aprendre i entrenar.
Es pot mal interpretar? Oitant, de la mateixa manera que a vegades no llegim un missatge correctament o no comprenem bé el que ens diuen. És una eina més al nostre abast, però no disposa de certesa absoluta.
Es pot fingir el llenguatge corporal? Doncs es poden llençar algunes senyals gestuals de forma voluntària però sempre hi haurà algun gest o alguna senyal involuntària que ens delatarà, i el resultat serà que els receptors, sobretot si són dones, no es creuran el que estem explicant.
Que ens cal per interpretar? Hi ha multitud de llocs d'Internet amb diccionaris de l'estil gest – significat i varis llibres. Tots ells poden ser molt vàlids, només cal recordar tres normés bàsiques per assegurar la "integritat" del missatge
- Llegir tots els gestos i de forma agrupada
- Buscar la congruència
- Tenir sempre en conte el context on es desenvolupa l'acció
Com començar a interpretar? Per això només en cal observar llocs on hi hagi multitud de gent. Els nens és una bona manera de començar, doncs no tenen tant "l'autocontrol emocional i cultural" com els adults
És imprescindible conèixer el llenguatge corporal? En puc passar? Conèixer el llenguatge corporal és una de les possibles eines que ens pot ajudar a treballar en grup, a ser més assertius, a negociar amb èxit... potser també per lligar... qui sap? però només és una eina...
LLIBRE RECOMANAT: << El lenguaje del cuerpo: cómo interpretar a los demás a través de sus gestos>> Allan y Barbara Pease.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada