Els mitjans publicitaris convencionals

La selecció de mitjans de suport és l'eix central de tota campanya publicitària, conseqüència de la repercussió sobre el pressupost destinat a publicitat (punt de vista quantitatiu) i de la fragmentació de l'audiència que exigeix tenir cada vegada mitjans més especialitzats.(punt de vista qualitatiu).

Els mitjans convencionals són aquells que difonen de manera massiva, el no convencionals below the line engloben mitjans de comunicació que encara que existien abans no sempre s'han utilitzat amb finalitats publicitàries.

Atenent a la tecnologia que empren com a suport tenim mitjans impresos, mitjans electrònics, mitjans externs, mitjans interactius offline i online, correo directe... Els mitjans son els canals emprats per transmetre el missatge publicitari, els suports son els subanals utilitzats en aquesta transmissió.

Mitjans impresos: perviuen gràcies a la credibilitat i la confiança. Premsa diària, premsa periòdica, suplements, publicacions periòdiques gratuïtes... Formes que pot adoptar la publicitat:

• Anuncis comercials: insercions publicitàries d'extensió diversa en format text i imatge.
• Comunicats: missatges publicitaris que adopten la forma de notícies
• Encartaments: fullets dins de diaris/revistes
• Classificats: anuncis per paraules.

La radio: és el mitjà de comunicació més general, quasi omnipresent, i amb gran capacitat de segmentació. Formes publicitàries:

• Menció publicitària: frase de curta durada que es repeteix freqüentment al llarg d'un programa
• Falca: missatge publicitari amb una durada superior a la menció publicitària.
• Programa patrocinat: acord de finançament a canvi de mencions i falques.

El cinema és el mitjà publicitari amb millors condicions tècniques i a més compta amb audiència captiva. Les possibilitats del cinema per a adaptar-se a qualsevol tipus d'anunciant, amb independència de la seva dimensió o recursos, es reflecteix en la varietat de formes publicitàries que posa al seu servei: des de modestos filmets, de molt baixa qualitat tècnica, anuncis comercials similars moltes vegades als espots televisius, o els publireportatges, emesos amb la finalitat de reforçar la imatge d'empresa.

La televisió malgrat ha canviat molt continua tenint una influència notable. El caràcter multisensorial de la televisió possibilita el desenvolupament de formats publicitaris molt diversos:

• L'espot: es caracteritza per la seva inserció en blocs de publicitat clarament diferenciats de la resta de programació.
• L'sponsoring: l'anunciant dona a conèixer la seva contribució econòmica al programa en qüestió.
• Publicitat estàtica: sobretot en esdeveniments esportius.
• Sobreimpressión: consisteix en superposar el contingut del missatge publicitari al programa sense impedir visionar l'emissió.
• Product placement: l'emplaçament de producte dins d'una sèrie o pel·lícula.
• Moments interns: promocions d'un producte emeses dins d'un programa i presentades directament pels seus presentadors.
• Sitcom: comèdia de situació d'un minut de durada durant la qual els actors s'encarreguen de transmetre un missatge publicitari.
• Euroclaquets: de 10 segons de durada, permeten a l'anunciant difondre la seva publicitat, associant-la amb un determinat programa. S'emeten en posicions preferents: última i primera posició en començar i acabar, respectivament, el programa patrocinat, i també dins dels blocs d'aquest en última posició, cosa que permet assolir nivells d'audiència més alts i també un record més gran.
• Infos: microprogrames d'un minut de durada de contingut associat amb un tema d'interès per l'anunciant.

La publicitat exterior es el mitjà publicitari més antic. Son les tanques, la publicitat mòbil o semi-mobil, el mobiliari urbà, cartells, bandoleres...

La publicitat en el punt de venda és la culminació d'un procés de comunicació, es considerada ideal per comunicar-se amb el comprador en el lloc de presa de decisió de compra. Cartells, exhibidors, màquines expenedores, capçaleres de gòndoles, hostesses, comunicacions sonores o audiovisuals...