Una filla es queixava al seu pare de com les coses li
resultaven tan difícils. Estava cansada de lluitar i semblava que quan
solucionava un problema, n'apareixia un altre.
El seu pare, un xef de cuina, la va portar al seu lloc de
treball. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va col·locar sobre el foc.
En una olla hi va col·locar
pastanagues, en una altra ous i en l'última grans de cafè.
Les va deixar bullir sense dir res i passats vint minuts va apagar el foc. Va treure les
pastanagues, els ous i el cafè i els va col·locar cada un en un recipient. Mirant a la seva filla li va dir:- " què veus?". -"Pastanagues,
ou i cafè", va ser la seva resposta.
La va fer acostar i li va demanar que toqués cada un dels
aliments. Les pastanagues estaven toves,
els ous estaven durs i el cafè
desprenia un boníssim i intens aroma.
Humilment la filla va preguntar: -"Que significa això, pare?"
El pare li va explicar que els tres elements s'havien enfrontat la mateixa adversitat, l' aigua
bullint, en canvi havien reaccionat en forma ben diferent.
La pastanaga va arribar a l'aigua forta, dura, però després de passar per la prova s'havia
tornat feble i fàcil de desfer.
L'ou havia arribat a l'aigua fràgil, la closca fina protegia
el seu interior líquid, però després d'estar en aigua bullint l'interior
s'havia endurit.
Els grans de cafè,
però, eren únics: després d'estar en aigua bullint, havien canviat l'aigua.
"Davant les adversitats de la vida, com
quin dels tres elements ets tu?"
.... i va afegir:-"Sigues cafè..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada