dilluns, 28 de febrer del 2011

Frase del dia

...“Bueno es dar cuando nos piden; pero mejor es dar sin que nos pidan, como buenos entendedores”...
Khalil Gibran

Coaching (III)- La roda de la vida

La roda de la vida és un dels primers exercicis de coaching. Són el conjunt de 9 seccions que representen l'equilibri vital. Es tracta de buscar quins són els teus pilars bàsics, el que et fa feliç.

Referència automàtica: http://www.autocoaching.info/

Coaching (II) - Tipus de coaching

Existeixen tres tipus bàsics de coaching:

Coaching gestàltic

La Gestalt inclou el present com a eix del procés terapèutic, la pròpia responsabilitat, la autenticitat, el adonar-se... s'utilitzen tècniques gestàltiques, el llenguatge corporal, etc... com a mitjà d'ajuda per adonar-se dels sentiments i les emocions, les insatisfaccions i necessitats no cobertes, que això resulta ser, en termes terapèutics més efectiu que l'anàlisi i la reflexió sobre els aconteixements del passat.

L'aquí i l'ara
El adonar-se de la situació
La transparència
La responsabilitat.

Coaching sistèmic
L'enfoc sistèmic és un enfoc en psicologia que ens analitza com a ents pertanyents a varis sistemes. El "jo jo", el "jo personal", el "jo laboral"... el pensament sistèmic és integrador. Proposa solucions en les que s'han de considerar diversos elements i relacions que conformen l'estructura del que es defineix com a "sistema". Aquesta estructura és dinàmica, nosaltres amb les nostres actes i pensament som parts d'aquesta estructura.

Coaching ontològic
Son un conjunt de pràctiques que tracten temes fonamentals de l'ésser humà (el llenguatge, els judicis, el saber escoltar, les "trencades", les converses, els estats emocionals

Coaching (I)

Què és el coaching?

El coaching és un procés de canvi que consisteix en una relació professional en la que un entrenador (coach) acompanya,entrena, assessora, guia i estimula a una persona (coachee) amb l'objectiu de motivar el seu creixement i el desenvolupament del seu ple potencial, el que permetrà assolir l'èxit professional i la felicitat personal.

El terme coach va més enllà d'un simple entrenador, prové de la idea de "cochero" que era el que acompanyava algú des d'un lloc a un altre.

Procés de coaching

Les premisses fonamentals per coaching són:

Som éssers interpretatius
Interpretem el món a la nostra manera, però segurament la nostra explicació no és el fenomen que succeeix
Vivim en móns interpretatius diferents

Per tant, si canviem la nostra forma d'observar, i per tant d'interpretar, se'ns obren noves possibilitats

Jo observador --------------------> Accions -----------------------------> Resultats

Nova mirada --------------------> accions diferents --------------------> resultats diferents

SER -----------------------------------> FER ----------------------------------> TENIR

El coach a través de la pregunta ajuda al coachee en aquest procés de canvi. Sense emetre cap judici, valoració, inducció... només preguntant i escoltant. Abans d'iniciar cap sessió s'han d'establir aquestes declaracions. L'exercici i la responsabilitat sempre la fa el coachee.

Si aquest procés l'apliquem a persones, parlem de coaching personal, si l'apliquem a l'àmbit professional parlarem de coaching per directius i/o coaching organitzacional.

Frase del dia

A nadie le faltan fuerzas; lo que a muchos les falta es voluntad
Xavi - Frase de la setmana

dissabte, 26 de febrer del 2011

Decisiones 2.0: el poder de la inteligencia colectiva

El cerebro humano es un instrumento magnífico que ha evolucionado a lo largo de miles de años para permitirnos prosperar en una impresionante variedad de condiciones. Sin embargo, está programado para evitar la complejidad (no para aceptarla) y para responder con rapidez con el fin de garantizar la supervivencia (no para explorar numerosas opciones).

Gracias a Internet y otras tecnologías TIC tenemos acceso a muchos más datos, pudiendo tener una comprensión más precisa y profunda de nuestro entorno, pero aun así debemos tomar decisiones. El hipercompetitivo mundo actual requiere tiempos de respuesta cortos, respuestas más precisas y una mayor exploración de las oportunidades potenciales… nuestras limitaciones como individuos capaces de tomar decisiones no nos han preparado para solventar muchos de los exigentes problemas empresariales de hoy en día. Y si confiáramos más en los demás para hallar estas soluciones?

Las empresas ya trabajan con equipos, pero las palabras solucionar, explorar, comprender y escuchar adquieren un significado totalmente nuevo con el WEB 2.0. El aumento en el uso de concepto como mercados de información, wikis, crowdsourcing, software colaborativo… forman la emergente era de las decisiones 2.0

UN MARCO PARA LA TOMA DE DECISIONES

Solucionar un problema implica generar soluciones, delimitar el problema establecer un conjunto de hipótesis de trabajo, evaluar las diferentes alternativas generadas en cada paso. Cada una de las tareas está sujeta a diversos sesgos.La inteligencia colectiva es de gran ayuda a la hora de minimizar estos sesgos

Difusión

A la hora de recopilar ideas (generación) o valorarlas (evaluación). Cuando hay suficientes ojos todos los problemas de convierten en nimiedades.

Agregación aditiva

Recopilar información a partir de gran cantidad de fuentes y a continuación realizar alguna medida.

Autoorganización

Los mecanismos que permiten las interacciones entre los miembros de un grupo pueden resultar en que el todo es más que la suma de sus partes.

ASPECTOS CLAVE

Control

Existe una posible pérdida de control que se puede manifestar de varias formas:

Resultados no deseados
Imprevisibilidad
Responsabilidad no asignada, posible efecto bola de nieve.

Diversidad frente especialización

Equilibrar la diversidad y la especialización.

Compromiso

Los motivos para participar en una empresa colectiva pueden variar enormemente.

Vigilancia

Cuando las personas se les permite participar en las decisiones, la probabilidad de que algunas se porten mal aumenta con el tamaño del grupo

Propiedad intelectual

Este problema se manifiesta de dos modos, por un lado la empresa precisa divulgar información sobre sus problemas para lograr las reflexiones sobre ellos, y en segundo lugar cuando busca ideas del exterior debe determinar si asumirá la titularidad intelectual resultante o no.