Encara que sembli que l'automatització d'una tasca només pot produir avantatges quan es realitza simultàniament amb una altra que sí que consumeix recursos de l'atenció, de vegades no és així i poden aparèixer alguns inconvenients.
Aquest és el cas de les tasques tipus stroop, denominades d'aquesta manera perquè provoquen un efecte semblant al que va trobar J. R. Stroop en els seus experiments als anys trenta. Stroop va veure que si es presentava als subjectes el nom d'un color (per exemple, vermell) escrit amb tinta blava i se'ls demanava que llegissin la paraula, podien realitzar aquesta tasca ràpidament i sense cap dificultat. Ara bé, si se'ls demanava que ignoressin la paraula que estava escrita i que diguessin el color en el qual apareixia, els subjectes trigaven molt més a fer-ho si apareixia la paraula vermella escrita en blau que si era la paraula taula escrita també en blau i els seus errors augmentaven. El que sembla que succeeix en aquest tipus de tasques és que hi ha implicats dos processos diferents: un d'automàtic i l'altre controlat. El primer és el que implica la lectura d'una paraula quan se'ns presenta, i el controlat, la identificació del color de la tinta amb la qual està escrita. En realitat, el subjecte no pot evitar la lectura de la paraula, que es duu a terme sense el seu control voluntari, de manera que en els assajos en els quals la paraula i el color de la tinta són contradictoris entre si es produeix una competició entre ambdues informacions, la qual cosa provoca que el subjecte trigui més a respondre.
Així doncs, en aquest cas, el procés automàtic no afavoreix, sinó que dificulta l'execució amb èxit del procés controlat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada