Vaig ficar-me al cotxe i, abans d’engegar-lo, amb la visió
del far davant meu, vaig recapitular el que havia descobert al llarg d’aquests
dies d’hivern a Menorca observant els fars: la necessitat de tenir un únic gran
missatge; de fer-lo memorable a través de les històries; d’utilitzar un
llenguatge que connecti amb la gent; d’estar pendent del que la gent capta, no
del que vull dir, i d’estar convençut i convidar en lloc d’intentar convèncer.
Tot allò era important. Però encara hi havia una altra descoberta igualment
important: aquell darrer cap-vespre d’hivern a Menorca, Cavalleria havia estat
capaç d’emocionar-me, i allò si que em costaria d’oblidar.
L'illa dels 5 fars
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada